Un acord amb la capital va fixar els drets d'Escaldes al Madriu el 1988
El text no suposa una divisió de l’antiga parròquia d’Andorra, però estableix els espais d’administració única de cada comú
Una borda a la vall del Madriu-Perafita-Claror.
L’acord entre els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, signat el 1988 davant de notari, per definir les zones d’administració única de cada administració a la vall del Madriu-Perafita-Claror reconeix la jurisdicció de la corporació escaldenca sobre els terrenys dels cortalans. La necessitat d’aclarir els drets d’administració de cada comú al Madriu va sorgir arran del projecte, mai realitzat, de construir un camp de neu a la zona tripartida entre Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.
El document defineix “les zones o terrenys d’administració única” com aquells “terrenys comunals indivisos pertanyents a l’antiga Parròquia d’Andorra”. El text estableix que “l’administració d’aquests terrenys, a comptar d’avui, serà duta a terme, en cada cas, per un sol Comú de manera independent i exclusiva, d’acord amb els drets i obligacions continguts en aquest document i, subsidiàriament, pels usos i costums de l’administració local andorrana”.
L’acord, per tant, no suposa una divisó dels terrenys de l’antiga parròquia d’Andorra entre els dos comuns. Cal recordar que el decret dels delegats dels coprínceps de creació de la parròquia d’Escaldes-Engordany, promulgat el 1978, donava sis mesos als dos comuns per pactar la divisó de la part no urbana de la parròquia. L’acord no s’ha signat mai.
La línia de separació dels terrenys d’administració única d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany comença, segons l’acord del 1988, en el punt on acaba la trenca urbana entre les dues parròquies, establerta el 1978. Aquest punt, situat a l’altura de l’actual carrer de la Unió, arrenca just per sobre de la carretera de la Comella o de la Plana i puja fins al coll de la Finestra en línia recta. D’allà, trenca fins al coll de l’Astrell, també en línia recta. En arribar a la collada de Prat Primer la línia fa un gir de 90 graus i dibuixa un arc en el mapa que ressegueix els límits de la zona de Perafita i va a parar a la collada de la Maiana. Tot seguit, puja fins al pic del pla de l’Ingla i continua en línia recta fins a arribar al límit de la parròquia d’Encamp.
Els drets de cada Comú
L’acord del 1988 també defineix els drets de cada comú sobre els terrenys. L’article segon del document diu: “En l’exercici de l’ús i gaudiment permanents dels referits terrenys comunals d’administració única, cada Comú podrà atorgar arrendaments i concessions temporals, així com contractar explotacions directes o indicetes de béns que en ells es trobin, fer construccions, millores, accessos, obres d’infraestructura, explotar les riqueses naturals i, en general, exercir-hi totes les competències comunals, d’acord amb els Usos i Costums i amb les Ordinacions vigents respectives”.
CLAUS
1 Lacord no suposa una divisió
L’acord del 1988 entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany no suposa una divisió dels terrenys de la part no urbana de l’antiga parròquia d’Andorra.
2 Drets d’administració única
El text estableix clarament que Escaldes-Engordany té drets d’administració única sobre els terrenys del Madriu en què els cortalans tenen propietats.
3 I la resta de la part no urbana de la parròquia?
L’acord del 1988 és l’únic document que defineix explícitament qui té dret a administrar la part no urbana de l’antiga parròquia d’Andorra.