x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Teatre

Una cançó i un dolor compartit

L'obra s’inspira en l’atemptat islàmic i homòfob que va patir miami el 2016
Emma Vilarasau i Dafnis Balduz.

Emma Vilarasau i Dafnis Balduz.

Emma Vilarasau i Dafnis Balduz.

Actualitzada 14/05/2022 a les 07:33
L'oreneta
Autor: Guillem Clua

Direcció: Josep Maria Mestres
Intèrprets: Emma Vilarasau, Dafnis Balduz

Any: 2022


“Què és allò que defineix la nostra humanitat?”, li pregunta l’Amèlia al seu alumne. “L’amor?”, respon ell, temptejant. “No. Els terroristes també estimen a la seva manera. Allò que ens fa humans és la capacitat per sentir com a propi el dolor”, afirma ella, contundent.

El Teatre Comunal d’Andorra la Vella va acollir dijous L’oreneta, un text de Guillem Clua que es va estrenar per primera vegada a Londres el 2017 i que està inspirat en l’atemptat islàmic i homòfob que va patir Miami l’any 2016, una tragèdia que va acabar amb la vida de 50 persones en un bar gai. Ara, després d’haver-se representat a 15 països i aterrat a la sala Villarroel de Barcelona, ha fet parada al Principat, una visita que el públic andorrà va viure d’una manera molt especial. I és que, de fet, no van ser pocs els espectadors que colpits i interpel·lats per la intensitat de la història s’anaven eixugant les llàgrimes amagats darrere la foscor de la sala. Una emoció provocada per una història que, sense revelar l’argument, arrenca en una suposada trobada fortuïta entre dos personatges –una professora de cant i un home jove– que, amb l’excusa d’aprendre una cançó, descobreixen un punt de connexió. Una persona o, en aquest cas, un dolor compartit, que els dona peu a parlar i a debatre –amb cert recel i tensió provocats per la delicada situació– de temes universals com la vida, la mort, el dolor, els pactes de silenci, el fet de com entenem les nostres relacions afectives o, en definitiva, de tot allò que ens envolta en el dia a dia. Quatre elements escenogràfics com un piano i mobles que emulen la decoració d’un menjador són suficients perquè Emma Vilarasau i Dafnis Balduz –els protagonistes– arribin a través de la seva gran actuació a provocar al públic la mateixa sensació que sent el personatge. Una obra més d’amor que de mort. Dura però necessària.
Etiquetes
  • #1 Mariona
    (14/05/22 11:28)

    Una obra mestra,et fa obrir els ulls i el cor ,no et deixa indiferent...la Vilarassau segueix ficant-se a dins el personatge com ningú. Un tema difícil per moltes persones , però actual . Remou consciències i fa que surtis del teatre fent moltes preguntes.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts