Reportatge
La memòria dels pioners
Familiars dels impulsors de l’hoteleria moderna a Andorra visiten l’exposició sobre els primers passos del sector a l’Espai Caldes en un acte d’homenatge organitzat pel comú escaldenc.
Les germanes Maria i Roser Molné, ahir a l'exposició.
A l’Espai Caldes, al centre de l’exposició Les Escaldes, pioners de l’hoteleria 1900-1960, hi ha dues banyeres portàtils. La més antiga, de ferro colat, transporta d’un cop d’ull el visitant a un temps, la primera meitat del segle XX, en què encara no s’havia desenvolupat l’esquí de masses al Principat i els turistes venien a l’estiu a prendre les aigües termals d’Escaldes.
En veure la banyera, Isabel Estany va recordar ahir els anys en què la seva família, els Guitart, va ser propietària de la fonda Roca, situada a tocar del pont d’Engordany. L’establiment, “molt senzill”, va obrir al començament del segle passat i va abaixar la persiana al final de la dècada dels setanta. “Recordo que teníem una clienta fixa –una senyora de Cubells, a Lleida, que es deia Consuelo– que cada dia a la nit abans d’anar a dormir es feia omplir la banyera de l’habitació amb aigua termal perquè a primera hora del matí estigués a la temperatura justa”, va explicar al Diari.
Estany va assegurar que el tracte amb el client ha canviat molt d’ençà que van obrir els primers hotels. A la fonda Roca, va rememorar, no es feia un control gaire exhaustiu de les reserves i de vegades, sobretot els dies de temporada alta, no hi havia habitacions per a tothom. El problema se solucionava amb una mena de pragmatisme que avui és impensable: “Els allotjàvem en cases particulars de coneguts i llestos.”
Estany va visitar l’exposició amb un grup de famílies dels pioners de l’hoteleria a Escaldes i arreu del país. Els cònsols d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili i Joaquim Dolsa, el conseller de Vida Cultural del comú, Valentí Closa, i els ministres de Cultura i Esports, Sílvia Riva, i Turisme i Telecomunicacions, Jordi Torres, també van assistir a l’acte.
Maria Dolsa, propietària de l’hotel Santa Anna, obert el 1956 i tancat fa poc menys de deu anys, va explicar que durant molts anys la majoria de clients que va acollir l’hotel eren francesos. “Arribaven el 14 de juliol, el dia de la festa nacional, i s’hi estaven uns 15 dies. Eren famílies que venien a gaudir de la natura. Al començament tancàvem a l’hivern. Encara no havia arribat l’esquí a Andorra”, va explicar.
Maria i Roser Molné són filles de la família que el 1935 va obrir l’hostal Palanques a la Massana. El Palanques és cèlebre per haver estat llar i lloc de pas per als refugiats i evadits de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, però el que més recorden les germanes Molné és que l’hostal sempre era ple de clients i la feina s’acumulava: “Ens escapàvem de casa per no haver de treballar tant i anar a jugar al carrer amb els altres nens.”