Reportatge

Guerra d'escudelles

Aquests dies totes les parròquies celebren Sant Antoni amb la cuina de la tradicional escudella, que asseguren que la seva és la més bona de totes. A Encamp, ahir es van repartir 1.200 racions, on enguany també es va fer una olla a part per a persones celíaques.

Guerra d'escudellesMartí Pons

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Hores de feina, esforç i dedicació perquè l’escudella faci el bon “xup-xup”. Un treball que cada any omple d’orgull tots els encampadans, que asseguren que és la més bona del país i que la seva és més especial que la de les altres parròquies. Però sobretot, els més orgullosos són els padrins i padrines, que des de dissabte van estar preparant el plat tradicional de Sant Antoni perquè ahir tots aquells que volguessin tastar-lo ho poguessin fer. Fins i tot els intolerants al gluten, ja que enguany, com a novetat, es va preparar una olla annexa a les fogaines típiques amb escudella per a celíacs, una idea que la nova cònsol major, Laura Mas, va veure l’any passat a la Massana i que va voler implementar a la parròquia encampadana. “Hem previst unes cinquanta racions i, segons la seva demanda, mirarem de fer-ne més o menys en les pròximes edicions”, va dir Mas. Una cinquantena que es van haver de sumar a les més de 1.200 racions que es van repartir en aproximadament una hora i mitja. Tot i que la previsió meteorològica no era del tot convincent, al final, el cel es va mantenir amb algun núvol que, quan deixava entreveure raigs del sol eren d’agrair, ja que les baixes temperatures i un fort vent present tota la jornada van fer que els assistents anessin abrigats de cap a peus. Fins i tot, a algun només se li veia els ulls. Ara bé, el fred no va ser un impediment per a les gairebé 300 persones que van fer cua per aconseguir una de les racions d’un dels plats més esperats durant l’any. De fet, els més valents van arribar a fer més d’una hora d’espera, però no al lloc habitual, a la plaça Sant Miquel, sinó que enguany la festa es va celebrar a la plaça dels Arínsols, a causa d’unes obres en aquella zona. “Estem acabant les obres a l’avinguda, on s'està fent un tractament addicional que evitarà que la brutícia passi a la pedra i, per aquest motiu, s'ha decidit fer-ho tot just davant del comú”, va dir Mas. Passada la una del migdia, després de la benedicció i la degustació de l'escudellam, van tenir lloc els tradicionals Encants de Sant Antoni, i es van subhastar coques, bulls, embotits, peus de porc, etc. i així grans i xics, entre rialles, cantaven cada vegada números més alts. Acte seguit es va procedir amb el repartiment del plat tradicional, un dels moments amb més tensió i nervis entre la trentena de treballadors que van fer possible la festa. Sobretot per a totes les padrines que els tocava una de les feines més complicades: encarregar-se que tots els veïns rebessin la seva pertinent ració, com també una ració de pa i tortell. En total es van fer cinc fogaines, de les quals quatre van servir per a l’escudella i una altra per al caldo de les mandonguilles, va explicar Àlex Arnó, un dels escudellaires que des de primera hora ja hi treballava. Però qui també va treballar des de primera hora van ser els veïns de la parròquia de Canillo, que van voler celebrar la vianda i els encants de Sant Antoni a la plaça del telecabina, i que el fred tampoc els va suposar un impediment per tirar endavant amb la popular festa.

tracking