Reportatge
Ha tornat la vara!
La plaça del Poble de la capital va viure ahir un ball del Contrapàs multitudinari. Els nans, els gegants i l’Esbart Dansaire van encapçalar la festa, que també va incloure la gent del poble. A més, es va recuperar la tradició de lliurar la vara del cònsol al capdanser.
Ha tornat la vara!
El Josep va entrar a la plaça del Poble amb una vara a la mà. No era un objecte qualsevol. Es tractava de la vara del cònsol, una peça de museu que ara per ara només conserva el comú d’Andorra la Vella. El ball del Contrapàs recuperava ahir una tradició que s’havia perdut als anys vuitanta. I és que el capdanser rebia de mans del cònsol la vara amb què delimitava l’espai que acull la dansa.
El Josep va mostrar aquest preuat element a tot el públic assistent que s’asseia al cobert de la plaça. Es respirava emoció i expectació ja que l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella era l’encarregat d’encetar el ball. Prèviament els capgrossos, portats pel Jan i la Berta, i els gegants, Carlemany i Ermessenda, havien sigut els teloners amb l’obertura de l’acte de festa acompanyats amb la música de la Principal de la Bisbal.
Component simbòlic
Segons l’escriptor de Més de 100 anys del Contrapàs d’Andorra la Vella, Teo Armengol, la vara de cònsol mai s’havia perdut, sinó que va ser custodiada durant molts anys. Una insígnia d’autoritat que enguany ha portat la cònsol major de la capital, Conxita Marsol. “És molt simbòlica per a la parròquia i em fa molta il·lusió haver-la portat avui [ahir] pel ball del Contrapàs”, va expressar després de participar-hi.
En aquest sentit, va remarcar que l’objectiu del comú és recuperar les tradicions “tornant la festa al poble”, i va insistir que això es veu “en actes com aquest”. Sobre el futur de la vara, la cònsol major va explicar que es disposarà en una vitrina a la planta baixa de la casa comuna “perquè tothom la pugui veure”. Només es traurà “en dies assenyalats”, com l’esperada cita del ball del Contrapàs.
Feia calor, però la gent no es deixava vèncer. Les set parelles de l’esbart de la capital van interpretar una primera ballada molt polida. Acte seguit, una munió de gent s’hi va afegir, tanta que es va haver de crear una setena rotllana. La coordinació havia de ser ràpida entre els balladors intergeneracionals que s’aplegaven en aquell moment de l’acte. I al final tot va sortir rodó. “Aquest any ha sigut fantàstic”, va destacar la Mònica Pérez, membre des l’esbart. “Hi ha hagut molta participació i hem pogut acabar bé perquè de vegades amb tanta gent és difícil arribar a la rotllana final”, va explicar.
Armengol va voler dedicar el ball d’ahir a totes les persones que l’han practicat i que ja no hi són. “És un dia especial perquè durant aquest treball [la creació del llibre] he perdut molts exballadors i avui ballaré per ells”, va comentar. Sobre la singularitat del ball, va destacar que “el Contrapàs és una dansa que es fa i es desfà”.
La ballada final es va viure amb molta emoció, ja que hi participava molta gent. Algunes persones van perdre les sandàlies però tot i això van continuar amb la dansa. “Procurarem que no es constipi i que no agafi cap grip”, va dir Armengol. El ball del Contrapàs té la continuïtat assegurada.