Orientació sota la pluja

Temps era temps, els veïns de Canillo i d’Ordino feien coure dos bous al bell mig del punt fronterer que separa les dues parròquies per celebrar un dinar de germanor. Una tradició que es va anar apagant. Ara fa sis anys, els dos comuns van voler recuperar aquesta activitat amb un format diferent, més esportiu, i va renéixer la trobada Ordino-Canillo.

Tot i ser un matí de diumenge amb núvols i pluja, un centenar de persones van participar ahir a la cursa d’orientació que transcorre pels voltants del coll d’Ordino. A primera hora del matí, les famílies més atrevides esperaven el tret de sortida per començar la cursa. “La clau és anar seguint el mapa per anar trobant les diferents sorpreses”, va explicar la cap del departament d’Esports del comú d’Ordino, Judit Villaró. L’organització s’aixoplugava en una carpa que en dies de bon temps serveix per arrecerar-se del sol. “Malgrat el temps i que la gent ja sabia que hi hauria pluja, hem tingut cent participants”, va destacava Villaró, amb “gent de totes les parròquies”.

La gent no va claudicar i la cita tampoc es va anul·lar tot i que es va modificar el traçat de l’itinerari més llarg, que va passar de setze a tretze fites, per les inclemències del temps. L’altre recorregut de vuit fites adreçat als més petits va romandre intacte. Però els problemes del directe també es van traduir en mapes xops que dificultaven el seguiment de la cursa. Per aquest motiu, algunes famílies es van atansar a la carpa per demanar un altre plànol. “Se’ns han esborrat les pistes”, deien. Entre les persones afectades la Martina, de 13 anys i veïna d’Escaldes-Engordany, tenia com a objectiu fitxar tots els punts del recor­regut. “Intentarem acabar-la”, va dir. Amb el mapa malmès va efectuar una breu parada per agafar-ne un de nou i sant tornem-hi. Era la primera vegada que feia la cursa i no volia pas plegar després de cinquanta minuts.

“Cada any fem un traçat diferent perquè les persones que repeteixen no el coneguin”, va comentar Jordi Iglesias, d’Esports Event. “Marquem bé amb fites i imprimim els mapes i per això hi ha d’haver una feina avançada”, va prosseguir. La preparació d’aquesta cursa comporta conèixer bé el terreny i arribar-hi ben aviat per preparar-ho tot. “Hem arribat a les sis del matí”, va assegurar Iglesias, per ubicar les fites “al lloc on toca”.

Les primeres famílies a finalitzar el recorregut van fer-ho a partir de dos quarts de dotze. Tocava fer comprovacions i apuntar els temps. “Hem perdut una mica de temps perquè el mapa estava tot mullat, amb la pluja és complicat”, va comentar el Vincent. Malgrat tot, va subratllar que “corrent no feia fred”. En tot cas la recompensa estava assegurada amb un dinar popular a les instal·lacions de Perecaus, a Canillo. “La majoria d’anys ens ha fet bo i hem pogut fer el dinar aquí a dalt”, comentava Villaró. Només en tres ocasions han hagut d’estar sota cobert. Això sí, ara en comptes de bou fan una arrossada popular.