El jurat aplaudeix l'alt nivell de les escultures de neu

El tema central del concurs d’enguany eren els refugiats. El primer premi de la categoria professional se’l va endur l’obra Entre murs dels catalans Ramon Masramon i Marc Sala, que era la tercera vegada que hi participaven. “Hem volgut buscar l’angoixa de la peça, que semblen els bar­rots d’una presó”, va explicar Sala, que va precisar que van voler representar de manera figurativa els murs que empenyen els refugiats a marxar de la seva societat, els murs que els posa la societat que no els vol acollir i els murs dels camps de refugiats, que no deixen de ser una gàbia. El coordinador de l’esdeveniment i cap de l’àrea de Museus i Tradicions del comú d’Encamp, Àlex Arnó, es va mostrar “molt satisfet” del resultat i va destacar l’alt nivell dels tretze escultors professionals que van prendre part en el concurs. A banda de l’èxit, Arnó va reconèixer que li agradaria que hi participés “més gent del país”. Pel que fa a la categoria dels estudiants, el coordinador del certamen va comentar que van quedar sorpresos amb la qualitat d’algunes obres, tot i haver tingut un dia menys de treball que els professionals. En aquesta categoria, el primer premi el van aconseguir Aaron Pérez i Ondina Oliva per la seva obra Camí d’esperança. La menció popular, que és el premi que atorguen els visitants amb els seus vots, va ser per a l’escultura Naufràgil, dels an-dor­rans Arnau Pérez i Patricia Muñoz, que alhora també van aconseguir el segon premi de la categoria de professionals. Pel que fa a la menció que atorga el comú d’Encamp, aquesta va ser per a l’obra Otoño, de Pablo González i Noé Martínez.

Els artistes van conviure plegats en una casa de colònies del Pas de la Casa durant el cap de setmana. En acabar el concurs van fer una lectura d’un text sobre els refugiats, on van manifestar l’oportunitat d’expressar, per mitjà de l’art, aquesta “profunda i dura realitat del nostre món immediat i contemporani” i “pronunciar-nos perquè no voldríem ni desitgem que aquest esdeveniment es convertís en una banalització d’aquesta dramàtica realitat”. Les obres produïdes són efímeres, ja que es destruiran avui.