El TS condemna el comú a pagar 39.000 euros a Sansa
La sentència fixa que Sansa com a director de comunicació passava a estar considerat un empleat més tot i haver entrat a la corporació com a personal de relació especial
El TS condemna el comú a pagar 39.000 euros a Sansa
El Tribunal Superior a la sala civil ha condemnat el comú d’Andorra la Vella a pagar 39.032 euros a l’exdirector del comunicació del comú Manel Sansa per acomiadament improcedent. La condemna finalment serà més important perquè el comú haurà d’abonar el 22% afegit d’aquesta quantitat com a cotització a la CASS i al mateix temps haurà de sufragar els costos d’advocats tant de la seva representació legal com de la de Sansa. En conjunt la xifra superarà els 50.000 euros. La corporació, segons fonts internes, va afirmar ahir que no està d’acord amb la sentència i que obrirà les vies legals per poder recórrer al Tribunal Constitucional. La sentència només ha estimat parcialment la petició de Sansa, ja que en realitat demanava 71.635 euros en concepte de preavís i indemnització.
El comú havia guanyat en primera instància, però el Superior ha canviat la conclusió. La causa girava al voltant de l’acomiadament de Sansa, al qual el comú considerava personal de relació especial (designat per un càrrec comunal com a persona de confiança) i per tant aquest va ser el model pel qual l’actual corporació va prescindir dels seus serveis. Quan va acabar el mandat de Jordi Minguillón, el 31 de gener del 2016, la nova majoria va informar Sansa que ja no comptava amb els seus serveis. Sansa va portar el cas a la justícia perquè entenia que se l’havia de considerar un treballador normal perquè se li havia renovat el lloc de treball diverses vegades i havia estat nomenat director d’una àrea del comú. Primer de comunicació i posteriorment de comunicació i protocol.
La sentència estableix que la situació laboral de Sansa s’ha de dividir en dues parts. La primera comença el 2005, quan va ser contractat com a relació especial pel comú. Aquest període dura quatre anys, fins al 2009. Per aquests anys el tribunal considera que no ha de cobrar cap indemnització. Però el 2009 Sansa, a través d’un edicte, acaba jurant el càrrec de director de comunicació. Posteriorment, el 2012 passa a tenir ampliades les funcions com a cap de comunicació i protocol. Aquesta tasca serà la que efectuï fins a l’inici del 2016, quan Minguillón deixa de ser cònsol major. És per aquesta diferenciació en dues parts pel que la indemnització és finalment d’uns 40.000 euros i no de 71.000 com demanava Sansa.
L’argument legal que estableix l’acomiadament improcedent es basa en el fet que un cop Manel Sansa va jurar com a director la seva situació laboral va deixar d’estar regida com a personal de relació especial (designació a dit) per passar a ser un treballador normal pel Codi de relacions laborals. Perquè el tribunal entén que se li ha renovat dues vegades el contracte i fins i tot una tercera, per un mes, quan se li comunica que queda en funcions. Per tant, la concatenació de contractes dona dret a una indemnització per acomiadament improcedent. L’argument final indica que com que el comú té una ordinació pròpia en què recull la figura de director, és aplicable a Sansa un cop va jurar com a director de comunicació.
A partir del nomenament com a director “és innegable que la relació concreta va evolucionar ja que no només va existir una relació de personal especial”, sinó que “la relació es va trobar sotmesa al Codi de relacions laborals per l’efecte de la pròpia ordinació [comunal] i del fet d’haver contractat i nomenat Sansa al lloc de treball de director”, segons recull la resolució dels magistrats. Manel Sansa va indicar ahir que “parafrasejant la cònsol Marsol celebro moltíssim la resolució del Tribunal Superior perquè s’havien vulnerat els meus drets i s’havia faltat a la meva dignitat”.