L'agenda

Quan hauríem d’estar celebrant amb focs d’artifici que els comuns de Canillo i Encamp han encès a Meritxell la pipa de la pau territorial i n’hagin fet unes calades, ens arriba la notícia de la dimissió del Josep Maria Escribano, director artístic de la Temporada MoraBanc. Semblaria, diu el diari, que hi ha hagut “discrepàncies” amb el nou comú de la capital. És una llàstima. Durant uns anys vaig treballar amb el Josep Maria i puc donar fe que és un dels programadors europeus que tenen una millor agenda, construïda amb paciència i passió. He de dir que em feia molta enveja quan em deia que havia estat a París o a Roma a veure tal o tal altra orquestra, tal o tal altra companyia de dansa. Des de fa més de trenta anys que ha fet pujar al país grandíssims espectacles, de primer nivell: des d’uns inoblidables Brandenburg amb la Petite Bande del mestre Kuijken a Earth, Wind & Fire, passant per Yo Yo Ma, María Bayo, Lang Lang… En fi, la llista seria molt llarga –José Luís Perales inclòs–, perquè, tot i el canvi de model i les retallades dels darrers anys, vista amb la deguda perspectiva la trajectòria acumulada es feia dir sí senyor. Com cantaven aquells nois de la movida, corren mals temps per a la lírica (i també per a l’èpica, no ens enganyem). És un símptoma més d’un relaxament general arreu del país: amb poca ambició, tot va lliscant de mica a mica cap a la modèstia i, al final del camí, ens trobarem al desert de la irrellevància. En fi, que sap greu. Moltes gràcies per l’agenda, Josep Maria.