Creat:

Actualitzat:

Ens costa de veure-ho, i sobretot d’acceptar-ho, però l’espècie humana no domina gran cosa. Ens pensem que fem i desfem, però hi ha tantes variables que escapen al nostre control que si les poséssim totes en una balança seria com un bany d’humilitat. Enviem gent a la Lluna i creem mons virtuals, però encara no sabem si demà passat plourà. Ara ens ha arribat l’equinocci de primavera, amb l’esborronadora i mecànica regularitat, i tot es va despertant. Han florit, per ordre rigorós, els presseguers, les pruneres, els perers. Esperen torn els cirerers i vindran una mica més tard les pomeres. Els noguers tot just borronen i encara no s’han atrevit a treure fulla, conscients que una gelada tardana les pot cremar. Tot segueix un ritme secret i admirable. És el moment de fer servir una aplicació per a mòbil que combina a la perfecció la capacitat tecnològica dels sapiens. Es diu Merlin ID i l’han desenvolupat a la universitat de Cornell. Hi ha qui en diu –en una afortunada expressió– “el Shazam dels moixons”. Una passejada de mitja hora, a punta de dia, ara és un festival: el lladruc llunyà d’un cabirol, els pardals omnipresents, la merla matinera, el crit d’un xoriguer. Picots verds, mallerengues (blaves i carboneres), caragolets, gafarrons i pit-roigs, grives, corbs i cornelles... De vegades, com que encara no hi ha fulla, en pots veure algun, cantant com si no hi hagués res de més important al món que aquell acte instintiu de presència i determinació –i certament, no hi ha res que sigui més important en la geometria del món.

tracking