Creat:

Actualitzat:

Els adults, que se suposa que som éssers prou racionals per saber decidir els nostres actes, mirem la pantalla del mòbil una mitjana de 180 cops al dia.

Escric aquesta columna com a professional de la comunicació i no pas com un de la salut, sabent que el tema és de furiosa actualitat: 16 anys és una edat prudent perquè els nens tinguin el primer smartphone?

Des de finals dels 90, la nostra societat s’ha entregat acríticament a la dolça temptació d’internet, sense analitzar l’abast d’aquesta tecnologia ni les conseqüències, bones i de dolentes, que ens portaria el seu desplegament a tots els àmbits de la nostra vida, i ha posat en mans dels infants un entorn descontrolat que als últims temps comença a preocupar a tot nivell. Havent entès que el bombardeig constant d’estímuls, de les quals les xarxes són les principals protagonistes, sumats a un desconeixement malauradament general del consum responsable d’internet i de la bretxa tecnològica entre molts infants i els seus pares (i de vegades dels seus mestres!), alguns països, com ara Suècia, fins i tot estan estudiant si ha estat correcta l’entrada massiva de dispositius mòbils a l’aula.

I aquí és quan entrem al tema de fons: davant la necessitat d’estar en comunicació amb els nostres fills, cal que un nen d’entre 9 i 14 anys porti un smartphone a la seva motxilla, amb accés a internet, tot i que sigui “capat” per un control parental? És prudent que un menor de 16 tingui WhatsApp, edat mínima recomanada per la mateixa aplicació? Situacions problemàtiques com l’accés accelerat a la pornografia, el ciberbullying o el consum de continguts inadequats per les seves edats se suma a altres perills com el grooming, els falsos models de bellesa o la dependència malaltissa de les notificacions i “del que passa” mentre no se sigui en línia.

La solució està, resumint, a tornar el 2006, un any abans de la creació de l’iPhone, el primer veritable smartphone: fins als 16 anys, qualsevol infant pot estar comunicat amb els seus pares, i amb els seus amics, mitjançant un telèfon mòbil sense connexió a la xarxa.

De vegades la millor opció la tenim tan a prop que no la veiem.

tracking