Admiro la sensibilitat lluitadora de les dones

Dia 8 de març de 1910: La Internacional Socialista de les Dones crea el Dia Internacional de la Dona, oficialitzat per l’ONU l’any 1977.

Cada any els primers dies de març admiro algunes dones lluitadores per la causa d’un món més just. Aquest any penso en l’Etty, la Judit i la Núria. M’alliçonen. Vull seguir les seves petjades encara que sigui de lluny. Les primeres dones que honoro són les treballadores que foren cremades dins la fàbrica per reivindicar els seus drets un 8 de març. Data que passà a la història en la festa del Dia Internacional de la Dona en homenatge a cada una d’elles.

Obro el diari de la jueva Etty Hillesum, que va morir al camp d’Auschwitz, Una vida conmocionada, traduït a més de vint idiomes. M’impressiona la seva capacitat d’autocrítica. Les monitores i els monitors d’AINA han treballat aquest primordial valor, l’autocrítica, en la formació del mes de gener. Etty té com a mantra “escoltar-se a si mateixa”. La paraula interior transforma la noieta esbojarrada i màrtir. En l’inici del diari descriu com s’asseu a terra, es recolza a la paret, reposa la cara damunt els genolls, tanca els ulls i escolta. Descobreix el Déu de la interioritat. Duu a la vida, sense ser-ne conscient, el consell de la saviesa grega “coneix-te a tu mateix” inscrit en el temple d’Apol·lo a Delfos. Pregunto als joves educadors d’AINA si cada dia tenen deu minuts per escoltar el seu interior.

Vivim en una societat de sorolls, tecnològica, amb la mirada a l’exterior. Mirant al nostre interior ens alliberem de la fullaraca i de la terra que ens amaga la qualitat i profunditat del jo, pou d’energia i d’esperança per viure una vida que té un sentit. Etty ens assenyala dos camins per sortir a l’encontre de mi mateix: a) El camí del silenci en plenitud no és un silenci avorrit que ens adorm. És el silenci que et fa caure de genolls davant ALLÒ sorprenent i prodigiós de la vida. b) L’altre camí és el servei i el lliurament als qui sofreixen al nostre món. Sobretot als sofrents per culpa de les injustícies i dels nostres sistemes deslleials.

L’agenollar-se d’Etty em recorda Simone Weil quan conta la seva experiència a Assis. Escriu: “Alguna cosa més forta que jo em feu caure de genolls per primera vegada a la vida”.

Per ambdues dones “agenollar-se” és una manera gràfica de demanar que no caminem amb el cap dret donant ordres; ni ens asseguem per compartir la igualtat. Agenollar-se expressa l’esperit de servei a l’altre des la humilitat. Jesús, al Sant Sopar del Dijous Sant, ens ho fa viure: S’agenolla per rentar els peus de cada un dels apòstols. En acabar ens mana: “Em dieu mestre i feu bé perquè ho soc. Si jo soc el vostre mestre, feu el que jo he fet”.

Etty y Simone Weil coincideixen a dir-nos: “Quan vivim el silenci, allò més profund de nosaltres mateixos surt a l’exterior i ens parla”. Jesús va viure la quaresma al desert. Després de 40 dies de silenci, inicià el camí del Regne de Justícia, de Veritat, d’Amor i de Pau que va venir a portar al nostre món.

Un esdeveniment que ha marcat el meu camí de la vida. Mans Unides d’Andorra, gràcies a la Judit i el Jordi, ha dut a terme el projecte de clavegueres al Barrio de la Paz de Managua on les aigües grises portaven les malalties als veïns. Vaig voler ser present a la inauguració que fou una gran festa amb discursos, també polítics, de Nicaragua. Al barri vaig conèixer les monges que feien equip amb la Judit Ribas. Les germanes vivien en un estudi on una sala feia de cuina, de menjador, de dormitori i de capella. També assistia a les classes de taller de música amb les quals la Judit aplegava els infants i adolescents. També s’hi afegia un home, “perquè així podia menjar”, em digué la Judit.

Rellegeixo la conferència que la Judit Ribas va fer a la universitat UCA Sant Salvador el dia 28 de novembre de 1997: Pensar las alternativas. A propósito de las reflexiones de David Schweickart. Lamento només poder espigolar entre els títols. 1. De la oposición al análisis de las posibilidades de la Sociedad mundial. 2. De la ética de los valores al análisis de las formas de vida. 3. Los problemas del sistema. 4 El papel del Estado en la sociedad mundial. Si un lector vol la conferència, AINA us la facilitarà amb molta felicitat. El taller de cuina de Sant Galderic dels ainistes duu el nom “Judit Ribas” amb un bonic cirerer dibuixat per la seva germana Débora.

Goso resumir totes les respostes de les monitores d’AINA espigolant del que escriu la Núria Piqueras Dolcet sobre el tema “L’autocrítica”: “Ser monitor vol dir escoltar i ser escoltat, vol dir col·lectivitat, ajudar el del costat i intentar que tothom se senti còmode. No jutjar l’altre i sentir que no ets jutjat. Poder dir la teva i aprendre. Ser monitor, igual que ser un infant de colònies, és compartir, és riure. Des del meu punt de vista, ser monitor ajuda a sortir de l’individualisme... Hi penso sovint, i estic molt agraïda de qui m’envolta i del meu pas com a nena i com a monitora. Gener 2024.

“Gràcies a vosaltres, monitores” us diu la gran Dona, dolça Mare de tots, la meva Confident.