Xarxes socials addictives

A tots ens ha passat alguna vegada: agafes el mòbil per mirar l’hora, el correu electrònic o respondre un missatge i al cap de deu, quinze o vint minuts t’adones que aquella simple acció amb el teu telèfon ha derivat en un pas per les xarxes socials d’una bona estona. I possiblement, ni al Twitter, ni a l’Instagram ni al TikTok hi havia res d’interessant o que valgués la pena dedicar-hi aquells minuts, però malgrat tot t’hi has quedat enganxat. Una piulada ha portat a l’altra, una història amb foto t’ha portat a veure la següent i mirant un segon de vídeo has acabat mirant-ne cinc més. I és que les xarxes socials estan fetes per això, perquè t’hi enganxis, perquè hi passis com més temps millor i que consumeixis el seu contingut (una part important del qual és publicitat que ara ja no ens empassem a la televisió) sense parar. No soc contrari als avenços tecnològics i soc usuari de les xarxes socials, per tant, que ningú vegi en aquestes paraules la defensa d’un suposat passat fantàstic sense pantalles que no és més que una idealització. Simplement, constato per mi mateix l’ús personal que faig de les xarxes i el temps perdut que hi he dedicat, que sovint sembla més producte d’una necessitat generada que d’una voluntat real de voler accedir a aquella xarxa per veure-hi quelcom concret. No vull imaginar-me que si això ens passa als adults, com són de perilloses les xarxes per als adolescents, els quals, a més, intenten fer-se un lloc en aquest món virtual, sigui amb publicacions o intentant guanyar seguidors. No sé si, com amb el tabac, potser caldria també obligar a posar avisos sobre el perill d’addictiu que tenen les xarxes socials.