DEP Navalni. DEP OTAN?

El principal rival polític de Putin, Aleksei Navalni, que havia estat liderant una campanya contra la corrupció i només tenia quaranta-set anys, va morir divendres passat en una presó de l’Àrtic. Sigui clar això: Navalni va ser assassinat.

El seu empresonament el 2021 va desencadenar una multitud de manifestacions a tot Rússia, que van resultar en milers de detencions. Des de la presó, Navalni va denunciar, a través de les xarxes socials, la brutal invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Ara silenciat, convenientment només unes setmanes abans de les eleccions russes de març, que coronaran Putin per cinquena vegada com a líder de Rússia, Navalni ens deixarà molt a faltar.

La mort de Navalni probablement causarà ones de xoc a mesura que esdevingui cada vegada més clar que Putin no s’aturarà davant res. Putin nega el dret a l’existència de qualsevol oposició i desitja imposar la seva visió revisionista de la història, segons la qual Txetxènia, Moldàvia, Geòrgia i Ucraïna haurien de ser sempre part de la “Mare Rússia”.

Quin greu que mai no veurem Navalni treballant, fent possible que Rússia s’integri i col·labori amb Europa i el món, com l’esperava quan va tornar ingènuament a Moscou després de patir un primer enverinament amb Novitxok el 2020. Rússia és un gran país, amb una cultura rica i un enorme potencial econòmic, que estimo i en el qual vaig treballar durant més de sis mesos, en tres encàrrecs diferents. Però la realitat és que sota Putin, en els últims 24 anys, Rússia s’ha convertit en una gran gasolinera amb míssils. La seva economia vacil·lant ha passat a ser una economia de guerra per mantenir l’esforç bèl·lic i boig de Putin, i obliga Europa a invertir en la seva pròpia seguretat i no dependre de l’aliat transatlàntic. L’OTAN en si mateixa enfrontarà un repte existencial el 2024 si Trump és reelegit president dels EUA al novembre. Descansa en pau, Aleksei. Avui és un dia molt trist per a Rússia i Europa, que et necessitaven.