!Taxi…À la guerre, s'il vous plaît…¡

En record de BARCELONA.

Aquesta ciutat, a principis del segle XX, després de la Primera Guerra Mundial i cap als anys 1920, era centre de diversió de Catalunya i Espanya. Al barri del Paral·lel es concentraven teatres i locals d’oci on es reunien els pocs espectacles que llavors hi havia, com teatres revistes musicals i espectacles més senzills. El dia 21 de juny de l’any 1905, es va inaugurar un nou teatre amb el nom de Cómico, amb l’adreça de Rambles, 27-29.

La funció inaugural era una revista, amb els següents actors: Gemma del Rio, Maruja Tamayo i Alady, un molt bon actor que explicava acudits, semblant a l’actual malaguanyat Eugenio, i d’altres. La propaganda que feien era “Taxi… al Cómico!”, i es va fer molt popular.

Uns anys més tard, en plena Primera Guerra Mundial, es trobaren enfrontats els exèrcits alemanys i francesos, amb un milió de soldats en cada bàndol.

El general alemany Kluck seguia el pla Schlieffen (Alfred Graf von Schlieffen), una tàctica militar ideada pel general cartaginès Anníbal Barca amb la qual va guanyar la Segona Guerra Púnica, a la batalla de Cannes, a les famoses legions romanes, aparentment invencibles. Consistia a fer creure, enganyar l’enemic, que deixava una debilitat en el centre de la línia d’atac i quan l’altre creia en aquest efecte enviava les seves forces al que aparentment era una debilitat. Anníbal, llavors, feia moure els extrems, tancant el forat, o sia fent una bossa i tenint l’enemic rodejat, situació favorable per guanyar la batalla. Els indis nord-americans feien el mateix, rodejant una caravana de colons blancs.

En aquest moment històric, un tinent de l’exèrcit francès, Wateau, en vol de reconeixement aeri, informa de la situació de les tropes i descobreix el possible pla Schliffen. L’alt comandament es troba que li falten soldats per reforçar la debilitat de la línia francesa. Les tropes capaces de reforçar la línia estaven molt cansades i amb capacitat bèl·lica limitada, i s’ordena el que es coneix avui pel nom de “Miracle del Marne”: militarització de tots els taxis de París i transport de tots el soldats disponibles al front.

Uns guàrdies paraven tots els taxis, ordenaven baixar els passatgers sota l’explicació que era una emergència nacional i a la plaça dels Invàlids, a les 22 hores, es van anar concentrant soldats i taxis. La pregunta dels taxistes era si cobrarien la carrera i la resposta va ser en tot cas afirmativa. A les 23 hores ja hi havia 250 taxis buits. El tinent Alexandre Lefas estava de responsable. Ningú sabia què fer. A les 5 del matí ja hi havia 500 taxis. El resultat de l’operació dels taxis va ser la batalla de Tannenberg, on els francesos van fer 100.000 presoners russos, aliats dels alemanys.

Els taxis eren Renault AG1 amb un motor bicilíndric de 8 CV que permetia una velocitat de 30 km/h. Malgrat la desorganització inicial, quan ningú sabia què fer i cap a on anar –la consigna era reunir els 1.200 taxis, o la totalitat de les existències d’aquest tipus de vehicle a la ciutat de París, punt de reunió i sortida era la plaça dels Invàlids, on acudien tots els soldats localitzats–, París es va salvar així de ser envaït.

Des de llavors els bromistes parisencs deien: “! TAXI… s’il vous plaît, a la guèrre, ou taxi… au front…¡”.