La Terra i la neu

La setmana, tant de bo m’equivoqui i també ho facin els meteoròlegs, es presenta blava i càlida, lluny de les nevades i les muntanyes blanques que tots desitgem per a Andorra. Les estacions d’esquí sobreviuen com poden. Tot i que no neva, la gent segueix pujant a esquiar. Hi ha poca neu, però n’hi ha més que altres llocs dels Pirineus. La producció de neu artificial permet mantenir les pistes obertes sempre que no plogui, fenomen que la setmana passada va arribar a algunes pistes; almenys les nits encara aguanten el fred.

El que està passant aquest any, jo no recordo haver-ho viscut mai. Tot i així, encara hi ha molta gent que no creu en el canvi climàtic, vaja, que el tema no va amb ells. T’expliquen de manera molt convincent que tot són cicles i que no cal donar-hi gaires voltes, que tard o d’hora tot tornarà a ser com abans i s’arreglarà. El seu argument, i amb això sí que tenen raó, és que nosaltres, els éssers humans, som prescindibles. La Terra, continuen, sempre sap com adaptar-se, i, per tant, la situació de sequera i de temps cada any més càlid, acabarà arreglant-se per si sola… no cal preocupar-se pel fotut canvi, ni prendre mesures.

Amb una cosa estic d’acord amb ells. La Terra és autosuficient, però tinc la impressió que el més probable és que el planeta, si no hi posem remei aviat, se’ns traurà de sobre. Un dia ens espolsarà, de la mateixa manera que un meteorit va acabar amb els dinosaures. Sols que aquest cop serem nosaltres els que deixarem d’existir.

Tal com és la nostra raça i el que fem, tenim moltes possibilitats que d’ací a uns quants anys, posem-n’hi cent mil per ser generosos, tot i que segurament seran molts menys, ja no formem part del paisatge.

Parlem tot sovint de ciència-ficció, d’intel·ligència artificial, d’explorar mons exteriors i som incapaços d’arreglar el nostre present, les normes més elementals de convivència per posar fi a conflictes, o d’encarar la transició a noves formes d’energia… pinta malament, molt malament.

En tot cas, mentre encenc un ciri a algun sant desconegut perquè ens ajudi a tenir una mica més de seny, confio i desitjo que la situació de poca neu sigui, almenys, transitòria. Hem tingut anys dolents, però no tan dolents, i també és veritat que tot i que no tenim una base sòlida, encara pot fer bones nevades aquest any. Encreuem els dits i esperem que la situació millori.