Política i medi ambient

Segons l’article 31 de la Constitució, “és funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra, i de defensar la flora i la fauna autòctones”. El text constitucional ja recollia el 1993 la protecció del medi ambient com un dret dels ciutadans, així com l’obligació dels poders públics de vetllar per l’equilibri ecològic. Aquests principis s’han consolidat amb la participació activa d’Andorra en diferents fòrums internacionals sobre medi ambient i sostenibilitat.

Són freqüents les declaracions i les iniciatives que utilitzen la sostenibilitat com a base del discurs; no obstant això, els avenços són lents i els resultats, aparentment escassos. Malgrat les accions i les normes aprovades, la pràctica no sempre coincideix amb els propòsits institucionals i la realitat econòmica contradiu sovint els grans principis dels acords adoptats, tant a escala nacional com en fòrums internacionals. Gran part del creixement experimentat amb l’obertura econòmica es basa en les activitats immobiliàries i en l’auge del sector de la construcció, que genera un impacte ambiental negatiu molt significatiu, mobilitza un volum important de recursos naturals no renovables i produeix gran quantitat de residus contaminants. La influència d’aquests dos sectors dificulta el desenvolupament de polítiques territorials més ambicioses, que haurien de posar fre a un creixement desmesurat.

Una minoria que tan sols persegueix el benefici particular, deixant de banda l’interès col·lectiu, ha impulsat un creixement sense límits difícilment assumible per les mateixes característiques del territori. Les activitats econòmiques han de tenir en compte la disponibilitat dels recursos mediambientals. Esperem que els resultats dels estudis de capacitat de càrrega encomanats als comuns serveixin per limitar i ordenar la construcció. De continuar el ritme actual de creixement, el desastre està servit i ens aboquem al punt de no retorn. És hora que els polítics pensin en el futur i facin d’Andorra un país que ofereixi benestar a residents i visitants per molt de temps.