La tribuna

Col·laborar o morir: el contracte de col·laboració i de 'joint venture'

La col·laboració entre entitats pot presentar diferents fórmules

Creat:

Actualitzat:

L’economia està canviant ràpidament, i amb ella els models empresarials. Les empreses andorranes tenen un repte fonamental d’introduir, en les estratègies de creixement, elements d’internacionalització, digitalització, innovació, professionalització de les estructures corporatives i diversificació de l’oferta de productes i serveis, si volen seguir sent competitives en el futur. I en aquest procés d’adaptació i evolució constant, pot resultar estratègic col·laborar –en lloc de competir– amb d’altres empreses, andorranes o estrangeres, que permetin complementar la seva oferta comercial, accedir a nous clients i jurisdiccions, disposar de finançament i models de coinversió, incorporar equip i coneixements, accedir a noves eines tecnològiques i, en general, disposar dels recursos necessaris perquè, juntes, dues o més empreses potenciïn els respectius models de creixement, unint esforços i inversió en pro d’un interès recíproc. Col·laborar o morir és, en alguns casos, la dicotomia i la solució als nous reptes de les empreses.

La col·laboració entre entitats pot presentar diferents fórmules jurídiques i econòmiques, en funció del grau d’intensitat de la vinculació entre elles. Es poden estructurar des d’un simple contracte de col·laboració, fins a un acord de joint venture, amb creació o no de nova societat, o inclús mitjançant la fusió d’empreses. I cadascuna d’elles presentarà una estructura, procediment i característiques diferenciades, que hauran d’ésser analitzades minuciosament des d’un punt de vista jurídic i empresarial, per determinar quina és més adient en cada cas.

Elcontracte de col·laboracióés un acord associatiu entre dues o més empreses, en virtut del qual s’uneixen en el desenvolupament d’una activitat empresarial o projecte en comú, per a la prestació de serveis o la venda de productes o, en general, per al desenvolupament d’un negoci, sense constituir una societat diferent (pel que cadascuna d’elles mantindrà la seva personalitat jurídica diferenciada). Aquests contractes poden variar en funció de les finalitats que busquin les parts, sent els més habituals (a) elcontracte de distribució, en què una de les parts (distribuïdor) posa la seva estructura i xarxa comercial a disposició de l’altra (empresari o fabricant) per distribuir els seus productes durant un període de temps i en un territori determinat, per compte propi i assumint el risc empresarial de la venda; (b) elcontracte d’agència, pel qual una de les parts (agent) s’obliga de forma continuada amb l’altra (empresari), a canvi d’una remuneració, a vendre els seus productes o serveis per compte aliè, sense assumir el risc de les operacions comercials; (c) elcontracte de prescripció o ‘comissió’, pel qual una de les parts aporta clients o oportunitats comercials a l’altra part a canvi d’una remuneració, generalment de forma esporàdica, informal i sense que hi hagi una recurrència en l’aportació de clients (a diferència del contracte d’agència), o (d) elcontracte d’‘outsorcing’ o prestació de serveis externalitzats, en virtut del qual una de les parts presta serveis de forma externa a l’altra part, però amb una vinculació superior que una prestació de serveis puntual, sent, a efectes pràctics, com un membre més de l’equip de l’empresa (per exemple, despatxos d’advocats, informàtics o consultores de recursos humans que treballen braç a braç amb l’entitat, però sense formar part del seu equip intern).

En elcontracte de col·laboracióo acord de col·laboracióes pactaran, entre d’altres aspectes, l’objecte del contracte, l’àmbit territorial, els drets i deures de les parts, les condicions econòmiques, pactes d’exclusivitat i no competència, la duració, resolució contractual, confidencialitat, jurisdicció i la llei aplicable al contracte, tot i que el contingut serà diferent segons cadascuna de les modalitats d’aliança empresarial.

Les joint venture, també conegudes com a empreses conjuntes o negocis col·laboratius empresarials, presenten una major intensitat que els contractes de col·laboració o associacions estratègiques, ja que generalment les empreses comparteixen els seus respectius recursos financers, personal, tecnologia i xarxa comercial per desenvolupar conjuntament un projecte empresarial. Tot i que existeixen subtipus de joint venture, en general es divideixen en (a) equity joint venture, en virtut del qual les parts creen una empresa independent, a la qual aporten recursos (finançament, equips, béns i serveis, maquinària, tecnologia, etcètera) per desenvolupar la seva activitat empresarial, comptant aquesta amb la pròpia estructura de gestió i estratègia, diferenciada del de les empreses que conformen la joint venture, les quals òbviament participaran en la presa de decisió conjunta, i (b) la contractual joint venture, per la que les parts estableixen una vinculació estratègica, aportació de recursos conjunts, integració de xarxes comercials, etcètera, però sense crear una societat independent. És el cas, per exemple, de McDonald’s i Coca-Cola o de Sony i Ericsson, en què dues empreses independents aprofiten les seves estructures per incrementar el nombre de clients, productes i serveis i creixement geogràfic.

En elcontracte de joint ventureles parts regularan, entre d’altres aspectes, l’objecte de l’aliança, els drets i obligacions de cadascuna de les parts, els recursos financers que aportaran, l’estructura, el funcionament i la participació de cadascuna d’elles en els òrgans de decisió, la forma d’assumpció de les pèrdues i els guanys compartits, l’aportació d’equip, experiències i recursos, la duració de la vinculació, les eines tecnològiques i el pla de negoci de l’entitat, tot i que la forma del document i contingut del mateix es diferenciarà segons el tipus de joint venture i el grau de vinculació entre elles.

En definitiva, veiem que, en molts casos, la competència entre empreses no és sempre la millor opció. I que, en canvi, té molt sentit, empresarial i jurídic, establir aliances estratègiques, ja sigui amb acords de col·laboració o joint venture,que permetin a les empreses desenvolupar sinergies per unir recursos, estructura i finançament i, gràcies a això, adaptar-se als nous reptes, introduir innovació, diversificar els seus productes i potenciar el seu creixement nacional i internacional.

*Oriol Giró Canturri, Soci director d’Emindset Law oriolgiro@emindsetlaw.com

tracking