Les set claus
Malbaratament alimentari
En els països on el menjar està garantit, és inacceptable veure contenidors amb aliments aprofitables, sabent que al món encara hi ha gent que pateix desnutrició. La mesura adoptada fa uns dies pel Govern, que imposa a les grans superfícies tenir un espai on vendre els productes amb una data de caducitat propera a un preu rebaixat, és una forma de posar fil a l’agulla. La mesura només s’aplica als grans supermercats, però estic convençuda que també es desaprofiten aliments en petits establiments, restaurants o en algunes llars. A banda del drama de la fam que afecta sobretot els països del Tercer Món, s’hi afegeixen cada vegada més els impactes mediambientals del malbaratament alimentari. La producció i el transport d’importants quantitats de menjar que acaben als contenidors, amb la posterior necessitat de gestionar els residus generats, contribueix a la contaminació del planeta de forma innecessària i inacceptable. A més, el canvi climàtic i les sequeres actuals estan posant en risc molts cultius i moltes produccions d’aliments i s’accentua la necessitat de no malbaratar el menjar en un context global en què la població mundial està augmentant i la consegüent necessitat de queviures. Aquestes qüestions mediambientals no discriminen països rics i pobres, afectant la globalitat del planeta, i alterant la seguretat alimentària mundial. Per això, celebro qualsevol iniciativa, sigui d’un govern com la mesura anunciada fa uns dies, o dels instagramers o youtubers, que mostren receptes d’aprofitament, que permeten conscienciar i canviar conductes amb el consum dels aliments i ens recorden que el menjar no es pot llençar.