Millorar la negociació amb Europa

Per començar la negociació amb Europa per a un acord comercial, l’any 1988, Josep Pintat Solans entregava a Jacques Delors un Memoràndum amb els objectius negociadors d’Andorra a la comunitat Europea. Va definir amb molta claredat el que volia i va agafar la iniciativa, abans que França i Espanya ens hi obliguessin. Sabia que era millor definir molt bé els objectius i agafar la iniciativa en lloc d’esperar que ens hi obliguessin. Negociant així Andorra va assolir un acord comercial que ha estat un enorme èxit diplomàtic. Un gran èxit polític.

La negociació actual amb Europa necessita tres millores: s’han de definir clarament els objectius d’Andorra, la negociació requereix total discreció pública i el Consell General ha d’actuar unit.

Primer, s’han de fer quatre estudis. Cal un compte de pagaments amb el Pirineu pròxim per definir amb claredat l’impacte econòmic d’Andorra al seu entorn. Podem actualitzar el que Antoni Calvó ja va fer. Cal un estudi d’impacte sobre diversos escenaris d’acord. Si ho pot fer una universitat suïssa de prestigi, millor, serà més imparcial. Des de valorar el no acord amb retirada unilateral, retirada pactada, acord d’associació respectant especificitats fins a una entrada al mercat únic sense respectar determinades especificitats. Així, el debat públic milloraria. Cal un estudi aprofundit que demani a les empreses actuals d’Andorra quines són les seves traves i perspectives d’exportació. Així sabrem millor quins són els interessos de les nostres empreses i quines són les traves què cal eliminar. Finalment, manca definir una mica quins sectors econòmics futurs volem desenvolupar. Així podríem definir amb més claredat els objectius negociadors d’Andorra.

Segon, cal tenir un compte que una negociació internacional ha de ser discreta. En l’àmbit públic, es pot discutir molt dels pros i contres de l’acord. Els partits i polítics s’hi poden posicionar en contra o a favor. Tanmateix, el que mai podran tolerar Europa o França és una humiliació pública. Si som un país discret, tenim molt avantatge. Si actuem de manera que obliguem a França o a Europa a fixar una posició pública, serà molt difícil que es moguin d’allà. En canvi, en privat i actuant amb humilitat els negociadors poden ser flexibles. Així hem sobreviscut set segles. La transparència actual és improductiva pels interessos d’Andorra. Per exemple, parlem molt de la suspensió de negociacions de Mònaco i la UE. Tant el Govern de Mònaco com la Comissió Europea han actuat amb discreció. Els mitjans de comunicació de Mònaco han donat molt poca informació i no han fet cap suposició. La declaració pública de la suspensió de negociacions ens demostra que encara no en sabem els motius reals. Per una banda, podria ser una aturada unilateral de Mònaco. De l’altra, podríem estar davant d’un cop de porta de la Unió Europea a Mònaco per què aviat podria entrar a les llistes negres de paradisos fiscals. Curiosament, el mateix dia de l’aturada de negociacions, el ministre de finances de Mònaco dimitia del càrrec. Jo no sé què ha passat, potser no sabrem mai la realitat, són hipòtesis. Cal ser curós abans de treure’n conclusions. És molt bo per als interessos de Mònaco que no ho sapiguem. Encara que Andorra té marge per negociar i aturar acords que no són beneficiosos, això només ho pot fer de manera discreta. Cal tenir en compte que no només negociem amb Europa, sinó que també tenim un difícil equilibri a fer amb França i amb Espanya. França i Espanya, de manera indirecta, ens permeten aprofitar de part dels beneficis del mercat únic sense sentir-ne les obligacions i seran ells els que validaran primerament a Europa l’acord. Cal que siguem molt lleials amb ells. Si Andorra fes una sortida unilateral de les negociacions, seria un desastre per als interessos d’Andorra. Andorra, si ho vol, pot aturar l’acord, però la manera de fer-ho ha de ser molt curosa.

Tercer, no podem convertir la negociació de l’acord ni en una validació d’un Govern, ni en una estratègia electoral, ni en un intercanvi de titulars a la premsa. Cal que tot el Consell General i tots els partits treballin plegats i discretament. Penso que és un encert incorporar polítics de fora del Consell General d’Unió Laurediana, Toni Martí o Jaume Bartumeu, per exemple, dins la negociació, amb tot el seu coneixement. Crec també que el cap negociador d’Andorra podria impartir alguna conferència i fer reunions privades amb els actors econòmics i socials, però se l’hauria de protegir públicament del soroll mediàtic i de la pressió pública. Així podria focalitzar tota la seva energia a negociar. Encara que la idea del pacte d’estat és bona, no cal donar-hi gaire formalitat pública. Així tothom es podrà sentir més còmode treballant.

Sempre ens hem enfortit de totes les negociacions internacionals amb bon resultat, segur que al final trobarem una bona resolució a la negociació amb Europa. Durant una negociació res està acordat, fins que tot està tancat.