Creat:

Actualitzat:

Sembla que els rics no tenen problemes. Mengen en restaurants bons, tasten vins que costen mig sou dels nostres, es compren roba que ompliria el nostre carret de la compra o adquireixen segones residències allà on la resta no podríem passar ni quinze dies de càmping. Però sí que tenen problemes: el servei no sempre és de qualitat o es desesperen per no tenir un heliport en condicions. Se m’acut el tema com a eix per a l’article de diumenge, així que reviso la premsa dels últims dies, que durant la setmana no he pogut seguir. Descobreixo que el centre d’estètica Dorsia ha tancat. No només no faran el servei, sinó que hi ha clients que havien avançat uns milers d’euros i ara ni tan sols els agafen el telèfon. Inadmissible. Gràcies a una Visura de l’Albert Villaró, conec que hi va haver una falla a Internet d’Andorra Telecom. Queixes generalitzades. Gravíssim. Jo devia dormir, perquè no me’n vaig assabentar. I encara un apunt: la (relativa) polèmica per la proposta de l’Institut Andorrà de les Dones, que ha fet un diccionari indispensable (i ho dic sense ironies) sobre llenguatge igualitari. La llengua està carregada d’història i d’ideologies, i fa molta falta trobar fórmules de parlar no discriminatòries, és cert. Però em confesso inexpert en aquest tema i no he tingut temps de llegir aquest diccionari. Ara bé, quan el consulti, ho faré preguntant-me què en diria la malaurada (i recentment traspassada) lingüista i feminista Carme Junyent. Cal canviar la llengua per canviar la societat, o cal canviar la societat perquè la llengua canviï? Com que no en sé prou (i necessito article per diumenge), miro la premsa internacional. Hi trobo el drama de les pasteres al Mediterrani, mort i exiliats climàtics, gent que fuig de la fam i la violència, o l’exili dels habitants de la República d’Artsahk. S’ha acabat. No hi ha esperança per a la humanitat. Nosaltres, que ens pensem que som el melic del món, no tenim cap dret a queixar-nos. Nosaltres, que per a ells (els que fugen de la violència real, els i les que són lapidats, aquells que s’aventuren a llançar-se a la mar per buscar un futur entre onades de somnis de prosperitat), nosaltres per a ells som els rics del món. Tots nosaltres. Nosaltres i els nostres problemes de rics.

tracking