Paradoxa de la llei del català

El projecte de llei del català que vol garantir els drets lingüístics de residents i visitants obligarà els que treballen de cara al públic a acreditar uns coneixements mínims de l’idioma oficial del país en sol·licitar la primera renovació del permís de residència i treball. Per facilitar la difusió del català es crearan dos organismes de política lingüística amb implicació de ministeris, comuns, patronals, sindicats i societat civil. No es tracta d’impedir l’arribada de ningú per raons de llengua, sinó de fomentar l’aprenentatge del català, un cop la persona resideixi al país. Amb la renovació del permís s’hauran d’acreditar nocions bàsiques de la llengua, com ara la salutació i el coneixement del vocabulari habitual de la professió. En cas de no tenir aquests coneixements, els afectats hauran de fer 30 hores de formació amb professors finançats pel Govern.

El web del departament d’Estadística, l’any 2022, aporta informació sobre els permisos de residència, agrupats en les següents tipologies: fronterers (1.732), residència (8.946), residència temporal (3.294), residència i treball (36.526), i ensenyament (366). També les peticions d’informació en clau parlamentària ajuden a entendre les tipologies dels permisos d’Immigració, que no sempre són fàcils d’interpretar. La llei afectarà els immigrants que disposin d’un permís de residència i treball, quedant exemptes altres tipologies de permisos d’Immigració, com els fronterers o els temporers; tampoc es veuran afectats els titulats per compte propi, els youtubers, els esportistes o els residents passius. Els sectors sobre els quals la norma tindrà més incidència seran el comerç, els serveis i l’hoteleria.

A manca de possibles esmenes parlamentàries a la llei, es preveu enllestir el reglament d’aplicació per al 2024, moment en què unes tres mil persones renovaran el permís de residència i treball. Es pot donar la paradoxa de coincidir quatre treballadors en el mateix espai laboral, en situació diferent, en funció del tipus de residència: temporer, fronterer, residència i treball per primer any, i residència i treball transcorregut el primer any. Aquest darrer és l’únic que ha d’acreditar coneixements bàsics en català, mentre que els altres tres podran comunicar-se en l’idioma que coneguin.