Les set claus
El preu del lloguer
El preu de l’habitatge és la principal preocupació del 67% de la població segons l’observatori del primer trimestre de 2023.
No és un problema exclusiu del Principat, les principals ciutats d’Europa també comparteixen aquesta preocupació. Podem classificar aquestes ciutats en dos grans grups.
El primer grup aposta per intervenir el preu de l’habitatge amb una legislació que en limiti els preus. Com a màxims exponents d’aquest grup, apareixen París i Berlín, on el fet de limitar el preu del lloguer ha fracassat, ja que els propietaris han reduït el nombre de pisos destinats al lloguer, la renda mitjana s’ha encarit i s’ha fomentat un mercat negre entre propietaris i llogaters per poder tenir accés a l’habitatge que no ha estat possible controlar per part de les autoritats.
El segon grup vol influir en la llei de l’oferta i la demanda, que fixa el preu del lloguer en funció de la quantitat de pisos existents destinats a lloguer, i el nombre de persones que vol llogar pisos.
La seva política consisteix a incrementar l’oferta de pisos disponibles destinats al lloguer, creant competència en els lloguers fet que modera l’increment dels preus.
El màxim exponent n’és l’ajuntament de Viena, que s’ha convertit en el principal propietari d’immobles de la ciutat Austríaca, i que els posa a disposició de famílies de rendes baixes. Viena va començar a construir i adquirir pisos assequibles després de la Segona Guerra Mundial. Avui el 25% del parc immobiliari Austríac és públic, fet que ha permès influir en el preu del lloguer, oferir habitatge assequible i que 3 de cada 4 austríacs hi visquin tota la vida.
El Govern d’Andorra ha iniciat el camí traçat per l’ajuntament de Viena amb l’objectiu de tenir un parc de 300 pisos de lloguer a preu assequible a final de legislatura. Fa falta temps perquè aquestes mesures facin efecte, ja que la construcció de pisos socials no és immediata.