Creat:

Actualitzat:

La major part de departaments o d’agències de l’administració pública quan encaren problemàtiques o volen impulsar canvis contracten assessors o consultories externes. Ja fa dècades que es fan plans estratègics, processos participatius o estudis. Encara que amb resultats diversos, molts d’aquests projectes acaben al calaix.

La problemàtica rau en com i amb quins objectius l’administració enfoca els projectes. S’engeguen projectes sense treballar prèviament la col·laboració necessària amb altres actors de l’administració implicats, sense planificar com s’implementaran les propostes, sense definir amb concreció els objectius, sense un mínim de col·laboració amb el sector privat o sense implicar personal i recursos propis de l’administració. També hi pot haver una confusió de rols. Molts cops, el polític fa de directiu de l’administració o el directiu fa de polític.

Crec que s’han de contractar serveis, és necessari. A la pràctica tenim molts bons professionals externs que ja treballen amb l’administració. Però crec que hem de fer que les externalitzacions aportin més valor, encara que sempre cada cas és molt diferent i no sempre serà possible. Primer, tota externalització hauria d’implicar a l’hora formació als tècnics de l’administració implicats amb la problemàtica. A cada assessor se li hauria d’exigir que també aporti eines i coneixements. Les externalitzacions, a part d’un servei tancat, han de suposar un aprenentatge per a l’administració. Així, més endavant, la mateixa administració hauria de poder assumir part o tota la tasca. Segon, abans de començar un projecte subcontractat externament s’haurien de concretar millor els objectius, els rols i els mitjans disponibles per implementar els canvis. S’ha de crear el marc idoni perquè els projectes tinguin impacte i així millorar el valor, el propòsit i la creativitat del sector públic.

tracking