Creat:

Actualitzat:

Amb els resultats definitius de les eleccions municipals espanyoles (i d’algunes autonomies) arriba el moment de llepar ferides i analitzar què ha passat. A la Seu, per exemple, la derrota de l’estranya parella d’alcaldes ha estat contundent, però Fàbregas assegura que continuarà treballant “amb la mateixa empenta”, i Viaplana ha felicitat el guanyador i ha donat les gràcies i etcètera. A Barcelona, frau Colau ha quedat relegada a la tercera posició, continua amb el Twitter tancat i a Instagram no ha dit res, i –si no hi ha cap maniobra contra natura, que prou podria ser– Trias potser tornarà a manar. D’aquesta manera es podria treure l’espina clavada fa vuit anys, quan li van arrabassar l’alcaldia amb una maniobra escandalosa d’empastifament propagandístic. I què en diuen les xarxes, el gran aparador del pensament contemporani? Les retòriques buides amb què intenten esmorteir o dissimular les patacades resplendeixen, esplendoroses. “Ens l’hem fotut ben fotuda.” “No ens ha votat ni el Tato.” “Els electors no es fien de nosaltres.” “L’hem cagat.” Aquest seria un exercici de sinceritat que mai no veurem. Ara, el que no canvia –ni canviarà– són les justificacions que intenten fer veure que no ha passat el que ha passat. Junqueras vol continuar al servei de la gent “des de la humilitat”. I la candidata de la CUP de Barcelona, que no ha entrat al consistori, dona la culpa a la dreta i proclama que “en els propers dies generarem els espais de reflexió pertinents”. Ja podeu anar generant espais, ja, que mentrestant Pedro Sánchez s’esmola els ullals.

tracking