Creat:

Actualitzat:

Respecte a la negociació entre Andorra i la UE, crec que hauríem de passar de la defensa de les “especificitats” a l’establiment de marcs de negociació que ens donin força.

Primer, l’encaix de Liechtenstein amb la UE ha de ser el marc de referència respecte a la relació d’Andorra amb la UE. No s’hauria de rebre menys. Andorra no hauria d’estar sota la tutela del Tribunal Europeu de Justícia, i hauria de disposar de mecanismes per incidir en la presa de decisions de la UE.

Segon, la protecció del medi ambient és el marc guanyador per Andorra per negociar-ne l’encaix. Andorra s’ha de dotar d’un marc de planificació urbanística i de protecció mediambiental ampli; això li permetria adaptar millor les llibertats de circulació de la UE. Abans de tancar cap acord amb la UE, s’ha de millorar la normativa urbanística, ampliar els espais naturals protegits i definir la capacitat de càrrega. Les àrees naturals protegides, la planificació urbanística i la disponibilitat de recursos com l’aigua, ben justificats, frenen les llibertats de circulació i d’establiment de persones, capitals i serveis dintre del marc legal de la UE. Per exemple, a Alemanya l'establiment de qualsevol negoci (inclosos la indústria i els serveis) ha d'estar d'acord amb el sistema alemany de legislació i ordenació territorial. Si un gran centre comercial es vol establir a Alemanya, ha de fer un estudi de l’impacte econòmic sobre el comerç de l’entorn, sobre el trànsit o sobre el medi ambient, i li poden denegar l’establiment basant-se en la planificació urbanística. Diversos estats europeus imposen restriccions a l’adquisició de béns immobles per part de no nacionals dintre d’àrees d’interès natural.

Finalment, penso que la intel·ligència artificial canviarà les regles del joc. Fins que no se n’aclareixi millor l’impacte econòmic i la regulació, per a Andorra seria millor de posar-se en espera, en lloc d’avançar amb la integració europea.

tracking