Creat:

Actualitzat:

Durant uns quants dies visito diverses explotacions ramaderes tradicionals d’Andorra per recollir la llana d’ovella. Puc compartir moments de conversa amb persones que treballen molt i mantenen discretament els valors i l’esperit més ancestral d’Andorra. Alguns ja no troben herba per a les seves vaques. Els prats s’estan urbanitzant a tota velocitat al seu voltant.

Vaig a veure l’exposició del Jaume Riba, us la recomano. M’impacten les excel·lents fotografies de testimoni d’an- dorrans i d’andorranes irrepetibles.

Baixo a Barcelona, torno amb Blablacar. Condueix una catalana nouvinguda fa pocs mesos a Andorra. És jove i amb formació universitària. Té feina qualificada a Andorra i viu compartint una habitació per 400 euros mensuals. M’explica que de moment no troba res i que fins i tot li van proposar un llit en una llitera de tres pisos per 400 euros mensuals.

Me’n vaig amb el meu ordinador a treballar a una cafeteria del centre d’Escaldes. Estic sol a prop d’altres “nòmades digitals” solitaris, ni ens mirem. De sobte, a la taula del costat s’asseuen dues persones. Una és un arquitecte de Madrid que es vol instal·lar o ja s’ha instal·lat a Andorra. L’altra dedueixo que és una promotora immobiliària francesa. Tots dos parlen de la festa a la nau industrial d’un fotògraf famós francès i de les promocions immobiliàries que volen fer. Al sortir camino direcció al carrer de la Unió. A l’entrada d’un pàrquing, prop del nou hotel del Messi, em trobo un famós cuiner català. Es corda la seva impol·luta camisa blanca de cuinar sortint del seu impressionant Mercedes Classe G.

A la nit, passant amb el cotxe pel centre, veig com unes persones s’escridassen per agafar el menjar que un supermercat ha deixat al carrer.

Són part dels contrastos d’Andorra. D’una banda, tenim moltes oportunitats, si les sabem aprofitar. De l’altra, veig enormes riscos i reptes, si no ho podem corregir.

tracking