Novel·les sense temps

Hi ha llibres que entren sols; són com una píndola màgica que es cola directament al teu cervell i que consumeixes fins a exhaurir les existències. Quan això passa es reactiva l’interès per la lectura. Tant hi fa que estiguis llegint d’altres llibres, perquè quan, pel motiu que sigui, una novel·la t’enganxa de debò les altres passen a un segon pla i s’aturen unes hores o uns dies mentre t’entregues a una nova aventura.

Però en aquesta ocasió m’ha passat doblement. Dues novel·les petites, una d’antiga, Els androides somien xais elèctrics?, i l’altra de nova, Solo humo, que s’ha colat entre dues novel·les llargues que també m’estan agradant: L’estrella del matí, de Karl Ove Knausgard, i el premi Planeta del 2022, Lluny de Louisiana, de Luz Gabás, que demanen força hores de lectura.

El primer títol, el dels xais elèctrics, escrit per Philip K. Dick, dormia fa molt de temps a la biblioteca. Es tracta del llibre que va inspirar la pel·lícula Blade Runner. La novel·la dona una visió bastant diferent de la que podem veure al cine, i segurament per aquest motiu no l’havia llegit. Ara, quan estic a punt d’acabar-la, l’he pogut gaudir més enllà de la versió fílmica, en un tema que aprofundeix més intensament en les relacions entre robots i éssers humans, una seqüela, per dir ho d’alguna manera, del món que ens espera.

L’altra història que de casualitat ha caigut a les meves mans, Solo humo, és l’última novel·la de Juan José Millás, per mi, un dels millors escriptors actuals en llengua castellana. Escriure senzill i bé és molt difícil i Millás ho aconsegueix quasi sempre. Històries ben explicades, sense gaires complicacions.

El llibre que em va atrapar dijous passat a la llibreria, i en unes quantes hores perdudes l’he llegit i digerit com qui fa una pausa en el treball. Una història curta que ens submergeix en el món dels germans Grimm i que té el poder d’atrapar-te des del primer capítol. El resultat final, atès que és una novel·la curta, no es fa esperar gaire. En qualsevol cas, agradi o no, es llegeix ràpidament i com sempre que ho fa Millás està molt ben escrita.

De les altres dues els explicaré alguna cosa de cara a les lectures d’estiu. Karl Ove és un autor que sempre m’agrada, amb la seva escriptura directa i intimista. De Luz Gabás no havia llegit res, i l’últim premi Planeta ens porta als primers anys de Louisiana i Nova Orleans, de quan anglesos, francesos, espanyols i nord-americans lluitaven per fer seves unes terres, mentre que les tribus índies eren contínuament menyspreades i enganyades.