Els gerundins

Llegeixo amb una alegria moderada i un puntet d’emoció la notícia que diu que l’any vinent se celebrarà a Andorra la gala de l’Esland. Hom assegura que és una cerimònia com la dels Oscar, però d’àmbit hispanollatinoandorrà i centrada en els creadors de continguts digitals. Ho impulsa un dels nostres més conspicus residents youtubòfils i el totpoderós Andorra Turisme, de moment, beneeix l’operació. Em sembla molt bé, tot i que comparar-ho amb els Oscar és potser una mica agosarat, encara que hi hagi igualment estatuetes, photocall, llàgrimes i discursos farcits d’agraïments. En qualsevol cas, i malgrat que ningú no m’hagi demanat l’opinió, he de manifestar que tinc alguna reserva amb el nom. Ens diuen que és un acrònim format per les síl·labes inicials dels tres topònims protagonistes: Espanya, Latinoamèrica i Andorra. Home, això és com ajuntar peres i pomes, i semblaria la hibridació contra natura d’una cabra, un hipopòtam i una sargantana –només per comparar-ne les magnituds geo i demogràfiques. Una altra objecció complementària és l’acabament amb el sufix –and, que evoca la terminació del temps verbal gerundi i que a Andorra es fa servir a tort i a dret per donar nom a les iniciatives i entitats més diverses, com a feliç picada d’ullet lingüística. Si fins i tot una conegudíssima entitat financera diu que renuncia al substantiu pel que era coneguda arreu per abraçar un dubtós nom de marca que acaba amb el famós –and, com si fos el gerundi pansit d’un verb impossible. Imposem-nos una moratòria, abans no sigui massa tard i acabem prenent mal.