La tribuna
Retorn a l'Alhambra
És un dels monuments històrics que més m’agraden de la península Ibèrica
El meu pare tenia, a Andorra, els Magatzems Enclar, una botiga de roba per confeccionar on vaig passar bona part de la infància, entretenint-me amb fustes i cartrons que servien per guardar els teixits i que els nens reconvertíem en espases.
Entre els clients habituals hi havia una senyora de Granada; una vegada, quan ja feia molts anys que la coneixia, el pare li va preguntar què li semblava l’Alhambra. Ella li va dir que no hi havia estat mai, i que no tenia cap intenció de pujar a veure-la.
Resulta estrany, o potser no tant… segur que hi ha molts barcelonins que no han estat mai a la Sagrada Família, com també hi ha andorrans que tampoc han entrat mai a Casa de la Vall. Del pont tibetà, de moment, no en parlem.
Però escric de l’Alhambra perquè divendres passat vaig tenir l’oportunitat de visitar-la un altre cop i, com sempre que hi vaig, em va semblar un lloc molt, molt especial, i em costa entendre com una granadina no hi havia estat mai… ignoro si al final de la seva vida va canviar de pensament.
L’Alhambra és, en qualsevol cas, un dels monuments històrics que més m’agraden de la península Ibèrica, juntament amb la catedral-mesquita de Còrdova, dues joies de la cultura andalusí.
He estat a l’Alhambra de nen amb el pares, als setze, vint-i-un, quaranta, i seixanta anys, i cada vegada que hi he anat m’he sentit atrapat per la seva força. Quan visites l’Alhambra tot se suavitza i s’aquieta. No és sols l’arquitectura de les estances de la dinastia nassarita, sinó tot el conjunt paisatgístic, de manera que pots passar un dia sencer i sentir-te absorbit pel seu magnetisme. Digues-li magnetisme, força tel·lúrica o com vulguis. Passa com a Cuzco, a Chichicastenango, a Delfos i a altres llocs que van ser el centre de cultures desaparegudes, i que d’alguna manera, quan les visites, perviuen dins teu. Sensació real, suggestió? Que cadascú en pensi el que vulgui… però a mitja tarda, quan puges pels jardins fins arribar al Generalife, sents olors i fragàncies, la llum es torna especial i el temps sembla que s’atura.
Un últim consell per si un dia es decideixen a anar-hi. Granada sempre està molt plena, i l’Alhambra segueix sent un dels monuments més visitats d’Espanya. Abans era impossible aconseguir entrades; ara són nominals i és relativament fàcil comprar-les per la web si es fa amb una mica d’antelació.