Creat:

Actualitzat:

Vivim en un món endeutat i desconnectat de l’economia real. La realitat global s’ha maquillat durant anys amb els principals poders públics del món inflant bombolles a través de baixos tipus d’interès i compres massives de deute. Qui més ho pateix són les persones amb menys renda, que veuen el preu dels aliments i de l’habitatge créixer. Les persones amb patrimoni viuen la situació contrària, el valor dels seus béns creix.

Hem començat a viure l’escassetat d’energia, ara vivim la de l’aigua i, en breu, probablement tota l’economia entrarà en una nova etapa.

Encara és aviat per fer prediccions, però un estudi recent sobre la intel·ligència artificial mostra que, a curt termini, el 25% dels treballs dels Estats Units es podrien substituir per aquesta tecnologia. A determinades professions intel·lectuals aquests percentatges serien encara més alts arribant a poder eliminar la meitat dels treballs administratius i legals. En canvi, professions de cura a les persones i les més manuals són les que més es mantindrien.

Les finances globals, l’emergència climàtica, la intel·ligència artificial limiten la capacitat d’actuació de les institucions polítiques actuals. Impotent, la política cada cop esdevé més una gestió d’emergències.

Davant del canvi d’etapa que vivim, una de les actuacions polítiques més potents i necessàries és la de produir, gestionar una explotació agrària tradicional o generar llocs de treball. Pagesos, artesans o industrials ho fan amb molt d’esforç, amb marges de benefici reduïts i superant totes les traves burocràtiques.

L’autèntica revolta política serà lligar sostenibilitat amb generació de riquesa. Hem de generar noves activitats econòmiques aprofitant al màxim els recursos disponibles. Calen projectes concrets que impulsin la sobirania alimentària, la sobirania energètica i la innovació productiva. El benestar no caurà del cel sense un model productiu realista.

tracking