x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

Canòlich, '800 anys agermanant'

Aquest mes de maig podem gaudir d’una sèrie d’actes, preludis de l’aplec
Actualitzada 29/04/2023 a les 06:42
És bonic veure com una commemoració contribueix a fer poble, a fer parròquia, com passa amb el vuitè centenari de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich. La tradició ens fa recular fins al 1223 i si voleu fem com si ara mateix ens trobem amb el pastor de casa Pere de Bixessarri que és qui allà sota una gran llosanca d’aquí a una estona trobarà la imatge de la Mare de Déu. La trobarà, la veurem per primera vegada i allà començarà una història llarga de temps i amb profunditat humana, amb la qual tornem al temps present i ho celebrem com s’han de celebrar les efemèrides de bona memòria, justament la mantinguda durant molt de temps, vuit segles en el cas de la Mare de Déu de Canòlich. Per això, en l’avinentesa, la parròquia i el comú de Sant Julià de Lòria fan unió i ens ofereixen aquest mes de maig que som a punt d’encetar, tot un seguit d’actes, una vintena, per mirar enrere però sobretot per viure el present i mirar endavant. Una ocasió així mereix tenir viu el record de les generacions precedents, sense les quals, sense la seva continuïtat, el vuitè centenari de Canòlich no hauria estat mai realitat. Celebrem-ho doncs, amb joia, més o menys manifesta, a conveniència o desig de cadascú, però tinguem-ho com una festa laurediana, perquè fa par­ròquia i això sempre és un tresor social.

El lema triat ha estat 800 anys agermanant. Justament per aquesta funció aglutinadora de les tradicions arrelades a la fe, a la devoció. Si Laurèdia té la sort de disposar d’un santuari allà dalt a la muntanya, a l’estil d’altres santuaris emplaçats en indrets prominents, deu ser perquè en tots aquests segles la parròquia laurediana ha tingut en Canòlich el punt de referència comú, la fita anual de l’aplec. Mossèn Pepe remarca sovint que és l’aplec de Canòlich i no pas la diada, com algun cop es diu associant-ho a la festa. És una bona observació la del rector de Sant Julià de Lòria que, ho hem de dir, talment com els seus predecessors, manté ben alta la llàntia de la devoció a la Mare de Déu de Canòlich, lliurant-se a promoure actes i a recolzar propostes sorgides del poble. I per això cal agrair-li la seva disposició i vital manera de fer. Així, juntament amb el comú, podem gaudir aquest maig d’una sèrie d’actes, com si fossin petits aplecs, preludis de l’aplec de Canòlich. Actes continguts en cinc dimensions: religioses, culturals, esportives, educatives i socials. Tot en conjunt, aplecs de germanor, lligant amb la intenció del lema: 800 anys agermanant.

Pujar a Canòlich el dia de l’aplec forma part de la idiosincràsia dels lauredians, del seu temperament. Potser el fet de tenir en Canòlich aquell punt d’unió col·lectiu, aquell aplec conformat per cadascú en singular que fa un tot, la parròquia de Sant Julià de Lòria ha donat i encara dona al país figures destacades i implicades a fer rutllar les institucions. A obrir traça en les polítiques d’estat. Com si l’aplec de Canòlich produís, el darrer dissabte de maig, curull de vida, un efecte de consciència, d’afermament del sentiment de poble. De la mateixa manera que el dia de Meritxell mou també a nivell de país qui representa el poble i té la responsabilitat de governar. Com si d’aquells bons moments de compartir, d’agermanar, se’n nodrís el desvetllament, o l’interès, per millorar la vida social col·lectiva. I és que el països es fan amb béns materials però també –i si no n’hi hagués els valors humans desapareixerien–, amb sentiments espirituals, pervinguts com el cas de Canòlich de molts segles enrere, amb arrels fins als primers temps neolítics.

Curiosament, els santuaris de Canòlich i de Meritxell i encara hi podríem posar Sant Miquel d’Engolasters, estan en indrets volgudament triats, no pas bastits a l’atzar. A mig camí de les riberes a les alçades més altes i amb una panoràmica cap a l’altre costat de vall d’horitzons nítids de cims i carenes. I també no pas de casualitat, els tres indrets de culte són gairebé a la mateixa altitud, entre els 1.500 els 1.600 metres. Senyal inequívoc que fa molts segles, mil·lennis i tot, que els pobladors s’hi trobaven i allí aplegats, afermaven la germanor. Com encara passa i per molts anys passi a l’aplec de Canòlich, en el seu joiós altar de fe i de paisatge.
  • #9 Codina? Majoral? No pinten res a Casa Pere.
    (29/04/23 21:33)

  • #8 Eva
    (29/04/23 21:30)

    Dolents va dir..
    Més ben dit quan tu més lluny: millor.

    Respondre
  • #7 Hyya
    (29/04/23 21:19)

    Alucinant el q es llegeix.

    Respondre
  • #6 Dolents
    (29/04/23 20:31)

    Tota aquesta gent, contra més lluny millor!.

    Respondre
  • #5 El perdó serà difícil
    (29/04/23 12:57)

    Els primers que han de demanar la indulgència son Majoral i Codina per tot els desastres causats als Lauredians durant la seva època divina al mandat. 

    Respondre
  • #4 Hi serem. Ho viurem. Ho recordarem.
    (29/04/23 08:22)

    Anat d'aquí cap allà per complir amb tots els requisits i evitar la data de caducitat per obtenir la indulgència, ens aprimarem a Sant Julià. Quin Aplec! L'aplec del mil·lenni! Espero que per la festa major ja estiguem tots descansats.

    Respondre
  • #3 Canòlich d'Aixirivall
    (29/04/23 08:09)

    A Laurèdia i ses contorns hi ha un minúscul corrent negacionista semblant al del covid respecte la indulgència plenària. Jo aviso. El que va passar amb Martí Luter va ser molt fort. Però la indulgència per Laurèdia és gratuïta, per sort.

    Respondre
  • #2 De bon rotlluu
    (29/04/23 08:00)

    Són moltes les condicions per accedir a la indulgència. A Veure si algú pren mal pujant a lo bèstia cap a Canòlich. Confio en la benignitat pontifícia i s'ampliï el termini. No vull ser cínic, però si s'allargués el termini tot l'estiu, salvaríem amb nota la temporada turística.

    Respondre
  • #1 Jugada mestra del Sr. Rector.
    (29/04/23 07:51)

    La indulgència plenària està causant sensació més enllà del riu Runer. Està restringida només al lauredians? És una pregunta que es fa molta gent a Catalunya.

    Respondre
9
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts