de la meva agenda

Joan 13, 34-35

“Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres”

Creat:

Actualitzat:

Conte de la Pasqua Jove que és més realitat que conte.

És el captard del Dijous Sant, 6 d’abril. Un noiet d’uns 13 anys està assegut al com de Roda de Canillo. Fa cara d’adolescent desorientat. Es consola acaronant l’aigua cristal·lina de l’aixeta. Se sent més perdut que desconcertat. L’agent de circulació de Canillo l’observa de cua d’ull. El sorprèn la seva cara trista. S’hi acosta. Li pregunta:

-Què fas aquí assegut al marge des de mitja tarda?

El noi li respon sense aixecar els ulls amb una mescla de por i de vergonya:

-He marxat de casa. No aguanto més les baralles i crits dels meus pares. Encara no sé el perquè he vingut a parar a Canillo. Tampoc no sé on anar a fer un mossec i a dormir. Ja sento el fred de la nit.

L’agent l’acull amb un somriure per aixecar-li els ànims. Es treu la seva llibreta de notes i el bolígraf. Hi escriu: “Joan 13, 34-35”. Talla el full. L’hi dona dient-li:

-Ves a la sortida del poble de Canillo. Hi trobaràs la caserna dels bombers. Davant per davant veuràs una casa molt gran amb un prat i un camp d’esports. Truca a la porta. Quan et demanin com et dius, mostra’ls només aquest full “Joan 13, 34-35”.

El jovencell abraça ple d’agraïment l’agent de circulació. Se sent salvat dins la negra foscor que viu la seva ànima. Es posa en camí. En arribar a la casa sent uns cants acompanyats de guitar-res. Torna la desorientació. Prem el full de l’agent per trobar un xic de seguretat. Truca a la porta. L’Esther l’acull amb molt d’afecte. Li pregunta:

-A qui busques? Què demanes en aquesta hora que comença a fer-se de nit?

El noiet mostra el full “Joan 13,34-35”.

L’Esther el convida a entrar. En veure que passa fred, demana al Pep, responsable del rober de Càritas d’AINA, que li porti un anorac de la seva talla. És l’hora de sopar. S’asseu a la taula dels adolescents de la Creu Roja que fan colònies de les vacances de Pasqua. La timidesa no el deixa parlar. Però un dels participants de la Creu Roja que té el seu pare al front de la guerra d’Ucraïna intenta establir-hi diàleg per animar-lo. Li diu:

-Demà al matí tenim sessió de ioga? T’hi apuntes?

La monitora de la Creu Roja, veient que el noi està cansat, l’acompanya a l’habitació de la Valira d’Orient. Li fa un petó de bona nit.

El noi, sorprès per un acolliment tan afectuós sense que ningú remeni les seves ferides familiars, posa al costat del coixí el full de l’agent de circulació i el rellegeix com si fos una pregària: “Joan 13, 34-35”. El mossèn puja a preguntar-li si li falta alguna cosa i a desitjar-li una bona nit.

La cançó Bon dia tortuguetes, bon dia pel matí el desperta. El company ucraïnès el va a buscar per anar a esmorzar. El noi, però, abans rellegeix el full de l’agent de circulació: “Joan 13, 34-35”. L’Esther, amb el bon dia, li pregunta si amb la xerrameca dels seus companys ha pogut dormir. El noiet, per evitar que algú es pensi que “Joan 13, 34-35” és el seu nom, pregunta a la secretària d’AINA, Esther, què vol dir “Joan 13, 34-35”. L’Esther va al cau d’AINA a buscar uns evangelis. Hi busca el quart evangeli, el de Joan capítol 13. Li assenyala els versets que ha de llegir.

-Llegeix en veu alta per a mi.

El noiet llegeix amb veu tremolosa:

-Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres.

Motivat per les paraules de Jesús, es confia a l’Esther:

-Em dic Serni. He marxat de casa per la violència que s’hi respira. Em podries deixar copiar aquestes paraules de Jesús?: Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres per fer-ne el mantra de la meva vida. Jo creia que l’amor no existia. Em faria molt feliç poder quedar-me amb vosaltres fins per Pasqua. Soc un enamorat de la naturalesa que caminareu aquest estiu: Envalira, Maià, Siscaró, Incles... i també de les cançons que són una explosió d’aquella alegria que em falta a mi.

Els monitors que treballen com a centre d’interès del 2023 amb el lema: RIU, PLORA I VIU, UNA MUNTANYA D’EMOCIONS, aquest estiu hi accedeixen amb una ben plena satisfacció.

El mossèn posa com a condició que ha de convidar el pare i la mare a la Vetlla Pasqual i a menjar la mona amb els monitors i les monitores.

El Serni s’ofereix per resar davant el Ciri Pasqual la pregària del Papa Francesc “Preneu-nos, Jesús Ressuscitat, amb la vostra Llum per protegir tota la vida, per preparar un futur millor i perquè vingui el vostre Regne de justícia, de pau, d’amor i de bellesa”.

Els monitors han respost: “Ave Maria, estimant-me de debò, Confident meva, jo voldria ser com Tu”.

tracking