Socialisme de milionaris

Silicon Valley Bank ha manifestat la debilitat del sistema financer. Abans, quan els tipus d’interès estaven a zero, els clients del banc relacionats amb el sector tecnològic es van acostumar al diner fàcil i el banc va invertir la liquiditat comprant molt deute públic a llarg termini però sense cobrir-lo. La forta pujada dels tipus d’interès de la Reserva Federal ho canvia tot. El deute públic del balanç perd valor latent i els clients ja no troben diner fàcil i comencen a fer retirades. El banc no té suficient liquiditat i ven el deute desvalorat, generant fortes pèrdues i col·lapsant. El sector públic ha actuat per evitar el contagi garantint tots els dipòsits i donant liquiditat a tots els bancs a canvi de valors de deute a preu de compra.

Necessitem menys liquiditat per aturar la inflació, però ens enfanguem més amb un espiral de deute per evitar una crisi, així Estats i Bancs Centrals eviten el col·lapse, fins quan? Doncs, no ho sé. El segur, un deute global del 350% del PIB mundial genera un excés de liquiditat que dispara el preu dels béns bàsics. Els pobres pateixen molt pels preus dels aliments i de l’habitatge, però a les persones amb patrimoni elevat l’Estat indirectament els hi garanteix el valor dels béns. La política monetària d’imprimir bitllets sense fi és l’origen de la inflació. Gràcies a la globalització, l’esclavisme i la tecnologia tenim smartphones i roba barata però una societat més polaritzada amb salaris baixos respecte al cost de la vida i els marges empresarials inferiors als de l’economia financera. Qui pot no treballa i ho suplim portant mà d’obra de països llunyans. Volem diversificar l’economia, però si pots guanyar més comprant i venent cases, qui farà negocis productius? Vivim atrapats en un socialisme de milionaris.

El súmmum del surrealisme: els rics subvencionats venen a Andorra per evitar-se impostos. Enlluernats, els hi hem obert la porta, ara veiem com a quest model se’ns emporta per davant.