x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

Ens hem tornat bojos

Actualitzada 16/03/2023 a les 06:06
Sabeu? Hi ha una promoció per fer un fart de pisos al costat de casa. No, no ho heu entès: no hi ha cap promoció per fer pisos de lloguer a un preu acceptable per a cobrir la manca d’habitatge i ensorrar els qui demanen preus desorbitats per poder dormir sota cobert, sinó un fart de pisos a preu d’escàndol amb aspecte de nínxols al batent del sol a punt de reflectir-se als vidres del comú com si fos, tot plegat, un cementiri immens com aquell que cantava l’Enric Barbat l’any que jo vaig néixer. Els pisos tindran plantes en finestres i balcons. No, tampoc ho heu entès: no hi haurà grandalles ni abarsets, ni xicoies ni el·lèbors, ni maduixes boscanes ni gerds, ni gavarneres ni carlines, ni rovellons ni murgues; només narcisos de jardí, herbeis i herbots i flors i violes vingudes de no se sap on i no se sap per què. I tot plegat al costat de l’antic Hotel Rosaleda, catalogat com a bé d’interès cultural i actualment seu del Ministeri de Cultura (amb la Biblioteca Nacional, el Servei de Política Lingüística...), ubicació ben adient per demostrar que la nostra cultura és fantàstica per tenir-la arrenglerada en forma de paper o tancada en un edifici fantàstic, però que, a l’hora de la veritat, tant se’ns en fot d’on venim, qui som i cap a on anem. I ara ve quan el maten. No és la primera vegada que ploro la desídia per la conservació de la terra, de les arrels, del paisatge, del país, i sempre que ho he fet m’han engegat Runer avall amb l’excusa que no soc andorrana. Però jo he vist com el meu Empordà, molts anys enrere, es venia a l’especulació i a la globalització i com el silenci dels meus paisatges i el parlar tancat de la meva gent esdevenien fresses estranyes i alienes a mi i als meus. I ara, en els vint anys que duc aquí, em dol que es faci el mateix amb aquest petit país tan fantàstic: arranem la terra, malvenem el patrimoni, reneguem de la llengua, amaguem la identitat i ens debatem, com la puta i la Ramoneta, entre especificitats atrotinades i fora de lloc i un provincianisme disfressat d’aires de grandesa. Dies enrere, en Josep Dallerès afirmava que “ens hem tornat bojos” i que “la cobdícia ens ha de matar”. Jo em pregunto: quan ens ho hàgim venut tot (la sang, la tradició, la llengua, la terra, el tremp...), què en quedarà, de nosaltres?
  • #11 Jlluis
    (16/03/23 20:26)

    Espero que guardeu el passaport andorrà com a relíquia perquè ens queda ben poc per ser un territori ocupat ja que us haureu venut fins els calçotets per poder lluir de Ferrari però haurem perdut lo més important, la nostre identitat.
    Fàstic hem feu.

    Respondre
  • #10 Abans morts que senzills.
    (16/03/23 14:53)

    No pararem fins a morir d'èxit, és la nostra nova idiosincràsia i tarannà.

    Respondre
  • #9 Xavier
    (16/03/23 14:03)

    L'origen del problema va dir..
    D' acord... Però abans de les lleis hi ha la conciència de cadascú. I per tant, la conciència d' un país, de la seva gent .....dels qui fan les lleis. Com vaig escriure fa poc: tenim un greu problema de manca de valors, dels autèntics, dels que construeixen una societat digne i per a tothom.

    Respondre
  • #8 AE3 - Esto es un pueblucho
    (16/03/23 12:06)

    Véase mi alias.

    Respondre
  • #7 Especulació és quan ven l'altre
    (16/03/23 10:47)

    Sí, dacord amb lesperit de larticle.

    Però tots estem contra l´especulació immobiliària fins que ens toca vendre el nostre pis.

    Respondre
  • #6 Groc
    (16/03/23 10:01)

    Doncs a mi el projecte m'agrada per al lloc que és.    Ja es hora de que es tiressin a terra els abandonats vells edificis, i embellir aquesta zona.   De totes maneres, facin el que facin no es fa mai res a gust de tothom

    Respondre
  • #5 Gemma
    (16/03/23 09:54)

    Roser, et llegeixo i sovint coincideixo amb tu en moltes qüestions. Però et pregunto; creus que és millor seguir tenint al costat de casa teva l'edifici vell, brut, atrotinat, lleig i que cau a trossos (i que tampoc té grandalles, ni gerds ni abarsets als balcons ni els ha tingut mai)?
    No hi tens pas un camp ni un bosc, ni un parc ara mateix al costat de casa...
    No parlo dels preus desorbitats dels pisos (això és un altre tema i coincideixo amb tu), parlo de si realment és un problema en si mateix tenir un edifici nou i en condicions en un lloc al mig del poble ja edificat des de fa molts anys (amb edificis alts d'origen ja, perquè no són xalets suïssos tampoc el que hi allà). I que ara mateix està en unes condicions deplorables.

    Respondre
  • #4 JM
    (16/03/23 08:12)

    El que potser ens caldrà fer, els que poguem, serà un càstig electoral, demanar consultes populars de TOTS els residents del poble, han de saber que som molts els que no volem destruir el país amb l'excusa de la modernització.

    Respondre
  • #3 L'origen del problema
    (16/03/23 08:04)

    Si els constructors i els especuladors econòmics fan aquest tipus de coses és perquè el marc legal i polític els ho permet.
    Aquesta és l'arrel de tot el problema.

    Respondre
  • #2 Jociutadana
    (16/03/23 08:04)

    Doncs si, ens hem tornat bojos i el pitjor, es que això, no té marxa enrera...

    Respondre
Veure’n més
11
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2023 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts