Herois en excedència

Hi havia una vegada una peixatera que feinejava a la parada del mercat on feia feina des que era una marreca que havia deixat els estudis. Entre els bondia-senyora-Carmen, els bon-dia-senyor-Ramon, els caps i les cues tallades, els musclos que xerricaven quan es fregaven les closques –no, de Bouchot no ens en queden!–, entre anar escatint les espines i anar rentant les escates, la peixatera va alçar un moment el cap i esgarrifada i presa del pànic i d’una dosi transformadora d’adrenalina, va deixar caure el rap que acabava de pesar i va arrencar a córrer cap a la vorera d’enfront on tan sols dos segons després va aconseguir recollir entre els braços i el pit un nen que no deuria tenir més de tres anys i que acabava de caure d’un quart pis, just després d’enfilar-se a la barana del balcó, que és el que havia albirat la nostra peixatera uns segons abans. Un cop dreta –havia caigut a terra a causa de l’impacte– i un cop convençuda que el nen que tenia entre els braços es trobava bé, va adonar-se que la plaça, emmudida uns instants abans, l’aplaudia a cor què vols. Quan un policia local li va agafar el relleu en la custòdia de la criatura i ella va tornar a poc a poc cap a la parada, la gent que l’envoltava se li acostava per felicitar-la, per reconèixer-li la valentia, la seva efectivitat, la seva determinació, la seva heroïcitat. A la parada, però, no la van rebre de la mateixa manera. El senyor Cèdric Andorrà, que era l’amo de la parada, li va etzibar que ell li pagava un sou per esventrar tonyines i despatxar sípies, no per salvar el criaturam del barri i que ja se’n podia anar cap a casa i que si pretenia continuar fent d’heroïna, que no calia que tornés. Capcota i sense saber gaire què respondre, la nostra peixatera va començar a fer via mentre sentia com la senyora Carmen i el senyor Ramon, i tota la plaça, de fet, deien que clar, que la parada era del Cèdric i que si el Cèdric no volia heroïnes, ves, qui eren ells per dir-li al Cèdric què havia de fer. Al clipol, però, es va sentir una mica menys sola: a la ràdio explicaven que el mateix govern que dos dies abans deia que la màxima mostra de compromís i de patriotisme era presentar-se a unes eleccions ara trobava normal que les empreses suspenguin de feina i sou qui vulgui fer aquest servei al país.