Objectes votants no identificats

Com si fos el començament d’aquella gran pel·lícula que era The Arrival, ara tot són albirament d’ovnis arreu del món. Amb una particularitat: que alguns són abatuts així que penetren en l’espai aeri d’alguns països, en aplicació de la màxima –una mica bèstia– de disparar primer i preguntar després. La veritat, si jo fos un alienígena que arriba, carregat de bones intencions, al planeta Terra i m’engalten un míssil abans de poder dir bon dia no sé pas com m’ho prendria. O sigui que imagino que americans i xinesos deuen tenir molt clar contra què o contra qui envien els avions. Hi ha qui diu que tot plegat és una pantalla de fum, una manera fàcil i barata d’obrir un nou front informatiu per tapar-ne d’altres, incòmodes o molestos. Que quan les coses van maldades o es vol distreure el personal, l’albirament de platerets voladors és un recurs eficaç i barat per desviar l’atenció. Però, l’atenció d’on? Són tants els fronts oberts que hi ha al planeta que és difícil escollir quina és la notícia que es vol posar sota la catifa perquè la gent no en parli. A escala local, ¿hi haurà tingut alguna cosa a veure el replegament inesperat de terceravia, poques hores abans de tancar la taquilla de les candidatures? Ha suposat un terrabastall considerable en les aigües ja prou mogudes de la política andorrana, motiu més que suficient perquè els observadors de Ganimedes s’acostin a prendre notes. Si, en canvi, ha estat una maniobra orquestrada, chapeau per als artífexs que ho han fet possible: jugada mestra.