La nova epidèmia

El passat mes de gener el Pew Research Center va publicar una enquesta que mostrava com als Estats Units la salut mental dels fills ha passat a ser la major preocupació del pares. Un estudi de l’OCDE del 2022 mostra com el 50% dels homes i un 59% de les dones europees estan amb risc de patir depressió. Les dades de suïcidis juvenils han augmentat perillosament. Estem patint una crisi de salut mental.

Cal expandir l’accés a serveis clínics de salut mental a tota la població. Cal invertir més en professionals, incloure serveis d’atenció en espais no convencionals com als centres de joves o establir un número de telèfon d’atenció. Cal treballar en l’àmbit de la salut laboral a les empreses.

Cal treballar sobre la prevenció. De la mateixa manera que els metges ordenen proves, caldria establir nous tipus de proves de detecció. El sistema de salut no pot ser l’únic enfocament, cal promoure el suport comunitari i familiar. Necessitem espais de trobada i de suport de grup, el paper de les associacions i de les famílies és clau. També, caldria incorporar habitualment teràpies diàdiques, les que tracten als fills amb els seus pares a l’hora.

Cal escoltar els joves, que són els que moistren signes més alarmants, cal incorporar la seva veu a la cerca de solucions. Cal també reduir l’estigma de la salut mental normalitzant i visualitzant-ne la presència. S’han de promoure totes les activitats que ajudin a donar sentit a la vida. L’esport, el voluntariat o la cultura tenen un paper fonamental.

Hauríem de procurar millorar l’ús raonable d’eines digitals. Un 46% dels adolescents de 13 a 17 anys dels Estats Units, ja no és que mirin les xarxes moltes vegades al dia, sinó que viuen constantment connectats a nternet. Proliferen les demandes judicials de famílies contra Facebook i Instagram per provocar malalties mentals.

Tenim davant una problemàtica complexa que ens hauria de fer replantejar com estem vivint.