Creat:

Actualitzat:

Sens dubte els debats parlamentaris durant el període 2015-2019 van ser notables si parlem en termes de dura oposició al Govern d’aquella legislatura marcada per la intervenció al sistema financer. Després la història ja la sabeu. Un d’Acord de L’A-PS travessava la línia vermella a poder compartir candidats en unes eleccions nacionals en l’àmbit de les llistes territorials, driblant l’injust sistema electoral. L’aritmètica va ser capritxosa, aquells que havien estat a la fèrria oposició ara eren del tot necessaris per construir junts un Govern i donar estabilitat. L’acord governamental del tripartit va empoderar Andorra per afrontar amb garanties un dels majors reptes als quals ha hagut de fer front, la crisi pandèmica mundial. Ajuts a empreses, famílies, autònoms, congelació de lloguers o lloguers a cost zero, paralització d’hipoteques, crèdits tous a empreses, en definitiva, tot un seguit de mesures progressistes a les quals difícilment es podria haver fet front sense un Govern unit, estable i amb un mateix objectiu, no deixar ningú enrere.

Però la política com a matèria viva va ficar una nova prova d’esforç al Govern tripartit amb la divisió liberal entre conservadors i progressistes. Així, els quatre consellers liberals deixaven de pertànyer al partit liberal alineat, ara sí, a l’espectre polític més a prop de la dreta conservadora.

El Govern de coalició tornava a sortir sense ferides de la nova prova d’estrès i podia afrontar novament el segon gran repte econòmic mundial, la crisi energètica inflacionista. La decisió del grup d’escindits liberals i embrió del grup polític Acció donava novament prioritat a l’estabilitat del Govern, incloent el suport als dos ministres liberals.

Els rèdits polítics han d’estar sempre en un segon pla. La vuitena legislatura, potser la més complicada de la història d’Andorra, es mereixia acabar d’una manera brillant. Ara cal afrontar els nous reptes.

tracking