Del Registre Civil

Tal com consta a les resse­nyes històriques de la seva pàgina web, el Registre Civil va ser creat per la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol del 1996, a conseqüència de la promulgació de la Constitució del 1993, i va obrir les seves portes l’1 de febrer del 1997.

Fins aquell moment, la constància dels fets que afectaven la vida de les persones únicament es contenia en els registres parroquials eclesiàstics de l’Església catòlica, però des de la seva creació els assentaments van deixar de tenir un caràcter religiós, en ser fets i actes que afecten l’estat civil de les persones.

Res d’especial amb la resta de registres civils d’arreu del món, per tant, l’existència d’un servei públic a l’abast de la població, tant per als nacionals, com per als ciutadans estrangers legalment establerts al país.

Però no podem oblidar que sempre hi ha dues maneres de prestar els serveis públics, de manera satisfactòria (gratuïta, clara, ràpida i eficient...) o de manera insatisfactòria (amb taxes, lentitud i amb requeriments innecessaris). En el nostre cas, el Registre Civil d’Andorra –i si heu tingut l’oportunitat de comprovar-ho ja ho sabreu– presta un servei excel·lent als ciutadans. Un servei en el qual tant els treballadors com la registradora titular es posen personalment al servei de qualsevol persona que faci una demanda d’informació o tingui dubtes. L’amabilitat i el tracte proporcionat, a banda de les opcions que es donen en relació amb la documentació exigida, faciliten de manera extraordinària la tramitació burocràtica –quasi sempre complicada– dels diferents expedients que porten a terme.

Per tant, crec que és de rebut deixar novament una constància pública d’un altre dels serveis públics que funcionen d’aquest país, per tal de felicitar les persones responsables i encoratjar-les a continuar de la mateixa manera.