Deixar de ser un tabú

Fa pocs dies es feia públic l’informe de l’evolució del suïcidi a Espanya 2000-2021, realitzat per la Universitat Complutense de Madrid, el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (Cibersam) i l’hospital del Mar de Barcelona. I les dades són colpidores: el 2021, 11 persones van morir cada dia per suïcidi (més que per accidents de trànsit). Tres de cada quatre eren homes i la meitat tenien entre 45 i 60 anys. Les dades mostren que no han parat de pujar els darrers anys i que la pandèmia hi ha influït.

Sense dades a Andorra, només n’he trobat del “nombre d’ingressos per intents autolítics”, la tendència també va a l’alça (s’han doblat del 2019 al 2021, de 22 a 45 casos). Amb dades del 2021, els adults són la franja amb més casos (29 del 45 registrats) però aquí els intents van ser més elevats en dones (dos de cada tres). Una dada més que preocupant són els nou intents en adolescents, totes noies, que representen un 20% del total (a l’informe d’Espanya, els adolescents d’entre 10 i 24 anys (tot i no ser comparable ja que la franja d’edat no es la mateixa) van representar el 5% dels suïcidis).

El Pisma preveu alguna acció amb relació al suïcidi, una de les quals el desenvolupament de l’estratègia nacional de prevenció i de lluita contra el suïcidi. Si bé se n’ha començat a parlar a la Taula nacional de la salut mental i addiccions, crec que s’està avançant a poc a poc, i en aquestes situacions cal actuar al més aviat possible perquè qualsevol persona que pugui necessitar suport el rebi, i tant ella com el seu entorn puguin conèixer com actuar i els recursos i serveis disponibles per rebre ajuda.

Els experts de l’informe espanyol demanen recursos que permetin una atenció immediata i que la societat trenqui el tabú que envolta el suïcidi, recomanacions que van en la línia de les demandes de les entitats socials andorranes que treballen en l’àmbit de la salut mental i a les quals cal escoltar.