Cuida el teu costat humà

Des de ben petits ens han inculcat, si més no a casa meva, ser generosos, amables, comportar-nos de la millor manera tant a casa com al carrer. En general, se’ns ha traspassat una sèrie de valors que mantenim al llarg de la nostra vida i que aprofundim amb els anys fins convertir-nos en grans éssers humans. No obstant això, hi ha certes excepcions, persones que malgrat haver après normes bàsiques per socialitzar i conviure amb altres persones, en créixer s’obliden de tot allò après i viscut per convertir-se en versions desagradables del que, suposadament, havien de ser. De vegades una part de culpa pot ser d’aquells pares, no vull dir tots, que descuiden aquest tipus d’ense­nyança fent que els fills creixin fent el que volen i sense cap tipus de remordiment, i d’altres la culpa és només de la persona, que ha donat la volta al seu camí a la vida i ha passat a convertir-se en una persona que aprofita cada oportunitat per créixer sense importar-li qui hagi de trepitjar per aconseguir-ho. Amb el temps hem pogut observar dones i homes amb una gran bellesa física denigrant-ne d’altres amb menys atributs, hem vist persones en feines i amb grans salaris que miren de dalt a baix aquelles que consideren que estan molt per sota seu, una prova inequívoca de com arriba a estar de malament el món. Les persones que malgrat tenir tants atributs, riqueses i sort, viuen en l’arrogància sense saber què és la gratitud i el respecte són bàsicament persones mediocres sense cap mena d’empatia envers l’ésser humà i que només guarden al seu cor egoisme, estan mancades de principis i aglutinen maldat. No vulguis ser mai així ni formar part de la vida d’una persona amb aquests principis, pots acabar amb l’ànima buida i amb un cor sense batecs i si a la teva vida hi ha sort, bona fortuna, talent i força, comparteix-ho i ajuda els altres. La teva vida valdrà cada cop més si fas quelcom per qualsevol altre ésser humà.