La crisi energètica: accions i alternatives (I)

En la segona edició de les Jornades de l’Energia i Ciutats Sostenibles, que enguany estaven centrades en l’empresa i l’estalvi energètic; els nous models de mobilitat sostenible, i els costos i les opcions per a Andorra per pal·liar els efectes de la crisi energètica, vaig fer una intervenció que tot seguit reprodueixo en forma d’article.

Són efectivament tres temàtiques de la màxima actualitat relacionades entre elles i amb dos denominadors comuns ben inquietants: els problemes que ens està generant com a societat la crisi energètica i la incertesa de quant de temps durarà. En major o menor grau, quasi tots els països del món, molt especialment els europeus, ens veiem afectats per un conflicte bèl·lic, irònicament provocat pel país que més recursos naturals i energètics té de tot el planeta.

En ple debat sobre la lluita contra el canvi climàtic, com hem vist en la recent cimera de la COP27 a Sharm al-Sheikh, la guerra a Ucraïna, que en tres mesos complirà un any, ens ha caigut a tots com una galleda d’aigua freda.

Quan estem entrant en ple hivern és quan els països del vell continents comencem a viure els efectes col·laterals d’un conflicte que a nosaltres ens afecta en forma de pèrdua de competitivitat, recursos, opcions i, fins i tot, respostes degut a l’increment dels costos de les matèries necessàries per afrontar necessitats bàsiques. M’estic referint a escalfar les nostres llars i els nostres llocs de treball, fer funcionar la maquinària de les empreses, el transport públic i també el privat... en definitiva, aixecar la persiana diària, si em permeten l’expressió col·loquial.

Davant d’això, les administracions públiques del nostre país ja hem donat un primer pas signant un acord de reducció de consum. Però aquest és un petit pas perquè, com he dit abans, l’enemic a batre ara mateix és la incertesa de calcular quant durarà aquesta situació.

Llavors, hem de plantejar d’altres alternatives i ho hem de fer en clau de país. Posteriorment, enumeraré els passos donats pel comú de Sant Julià de Lòria per reduir el consum d’energia, però són massa petits, som invisibles des d’un punt de vista global i per això hem de buscar tots junts alternatives reals, per encaixar el cop i preveure’n d’altres que puguin venir en el futur.

El Consell General va aprovar el Llibre Blanc de l’Energia, del qual emanaven una sèrie de mesures que potser no hem aplicat amb la contundència deguda. I també és cert que en aquell moment, fins i tot ara fa un any, ni el més visionari podia aventurar el moment en què ens trobem ara.

Per tant, més enllà d’algunes iniciatives que passen per algunes energies renovables, cal explorar-ne d’altres que ens poden portar a una situació de major tranquil·litat perquè, com ja he referit anteriorment, sabem on estem però no quant de temps hi estarem.

Ja fa dies que plantejo a Sant Julià de Lòria una solució energètica que passa per la biomassa. Com ja he dit en diverses ocasions, un projecte com aquest permetria, d’una banda, netejar els boscos i reduir el risc d’incendi i, d’una altra, aprofitar la lle­nya per convertir-la en combustible de calderes de biomassa. En definitiva, reduir la petjada de carboni dels edificis públics de la parròquia.

Igualment, avui em permeto llançar una altra idea, com és l’abastiment energètic en algun edifici administratiu mitjançant l’hidrogen. S’imaginen, per exemple, l’edifici administratiu del comú de Sant Julià de Lòria alimentat energèticament en la seva totalitat amb hidrogen? En tot cas, les multinacionals del món del petroli estan destinant molts diners en investigació en aquest camp.

És cert que el comú ja ha desenvolupat accions concretes en la seva aposta decidida per la sostenibilitat, però sincerament penso que la voluntat d’una parròquia, per ambiciosa que pugui ser, no pot ser del tot efectiva sense una acció a escala de país. És per això que reclamo conscienciació i accions concretes perquè tots podem guanyar en grau d’autonomia, reduir la dependència i, a més, donar oportunitats de negoci als privats.

*Josep Majoral, Cònsol major de Sant Julià