Creat:

Actualitzat:

La COP27 celebrada a Egipte ha finalitzat amb un resultat agredolç; la millor notícia que ens ha deixat és la creació d’un fons de compensació destinat als països més afectats pels impactes del canvi climàtic. També ha estat positiu que Biden hagi reprès els acords de París dels quals Trump s’havia desdit i que Lula da Silva reincorpori el Brasil en aquesta lluita. En contrapartida, no s’han fet avenços significatius en el terreny de la mitigació, és a dir, en la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Malgrat estar-hi a favor més de 80 països, tampoc es va incloure una referència a la reducció dels combustibles fòssils, per l’oposició dels països del golf Pèrsic i Rússia. A més, la guerra d’Ucraïna i l’amenaça d’una recessió econòmica dificulten l’abastament energètic de diferents països de la UE. Alemanya, que es debat entre la voluntat de descarbonitzar-se i la necessitat de garantir el subministrament, ha reobert centrals de carbó ja tancades, amb el consegüent augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

La discussió sobre els danys generats en algunes zones del planeta per les crisis ambientals estava ajornada des de feia trenta anys, però la intensificació dels episodis extrems dels darrers temps i la pressió de les nacions més vulnerables, que són les menys responsables, han aconseguit activar la creació del fons de compensació. No s’ha definit la categoria de regió vulnerable, que no inclourà tots els països en vies de desenvolupament, ni el sistema d’aportacions al fons que es vol posar en marxa el 2023. Tot i això, s’ha fet menció explícita a aportacions del Banc Mundial, l’FMI i altres formes de finançament. El secretari general de l’ONU, António Guterres, va demanar que el món trenqui l’addicció als combustibles fòssils i va declarar que, encara que el fons és essencial, no és una resposta a la crisi climàtica capaç d’esborrar un petit estat insular o transformar un país africà en un desert.

La UE i els EUA han presentat els seus plans per reduir les emissions, però la manca de compromís de la Xina i l’Índia, grans potències econòmiques i demogràfiques, fa témer que no s’arribin a assolir les previsions de reducció del 45% l’any 2030 respecte al 2010, i que els fenòmens meteorològics extrems siguin més freqüents.

tracking