Personatges (XXII)

Quan l’insigne filòsof José Ortega i Gasset clamava “a las cosas, a las cosas” per tal que els polítics es deixessin de narcisismes, qüestions personals i altres cuites, i es posessin d’una vegada a solucionar els problemes del seu país, algú en un racó de la península Ibèrica el va escoltar. Efectivament, Portugal, un país tan sovint oblidat, ha estat donant en els últims anys tota una lliçó de com es gestiona eficientment un estat. Així, els seus polítics i especialment el president de la República i el cap de Govern han sabut gestionar amb diligència els assumptes cabdals del país i han estat capaços de cohabitar encara que la seva ideologia sigui ben diferent.

Un exemple de bona governança i visió de futur és l’establiment pel govern portuguès d’un règim fiscal molt atractiu per a no residents que ha provocat que nacionals d’altres països europeus hagin anat a viure-hi, sumat a la seguretat jurídica de mantenir les mateixes condicions durant un mínim de deu anys. Recentment, un govern socialista recolzat per partits esquerrans ha prorrogat la vigència d’aquest sistema fiscal amb el convenciment i la constatació que atreia inversions estrangeres i creava llocs de treball per als nacionals del seu país.

Tot això ha fet de Portugal un lloc atractiu per residir i treballar. Per primera vegada en molts anys, a Andorra s’ha produït una tornada de residents portuguesos cap al seu país, quan és ben sabut que abans el corrent migratori era el contrari. Ja no valen ni les proclames revolucionàries que mai es concreten en res plausible, ni l’apel·lació a valors tradicionals que la societat ja no reconeix com a propis. Per tant, ni nostàlgia ni revolució. La primera, perquè és l’única distracció possible per a qui no té futur, i la segona, com va dir encertadament Joubert, perquè és aquell temps en què el pobre no està segur de la seva probitat, ni el ric de la seva fortuna , ni l’innocent de la seva vida.