Els invisibles

Segurament quan parlem de discapacitat, socialment, es té la consciència que la persona que la pateix la podem visualitzar ràpidament. No obstant això, la discapacitat no sempre es pot detectar a simple vista i no hauríem d’oblidar la discapacitat psíquica i la discapacitat orgànica o visceral que, sens dubte, són les grans desconegudes.

Hi ha moltes persones que pateixen aquesta discapacitat orgànica i que són totalment invisibles per a la societat. La discapacitat orgànica té diferents afectacions; pel que fa a l’òrgan o sistema afectat podem trobar diferents classes de discapacitat orgànica, com poden ser les malalties renals, hepàtiques, cardiopaties, afectació dels pulmons, afectació en l’aparell digestiu, afectació de l’aparell limfàtic, afectació a la coagulació de la sang, afectació del sistema immune, afectació del sistema nerviós central, Alzheimer, Parkinson, trastorn del son, i fibromiàlgia o síndrome de fatiga crònica.

Moltes persones no són coneixedores de la seva existència. La persona que pateix una discapacitat orgànica pateix afectacions en alguns dels seus òrgans interns i això li genera limitacions en la vida en l’àmbit laboral, social o personal. Lamentablement i de forma sistemàtica s’ignora la realitat d’aquestes patologies discapacitants que representa per a la majoria dels afectats haver de viure en una situació de màxima dificultat per a la seva plena inclusió dins el món que els envolta, per això és fonamental donar visibilitat a la discapacitat orgànica, perquè la societat reconegui i entengui que és un tipus de discapacitat que, com d’altres, té les seves característiques i necessitats particulars.

El fet que la majoria de les vegades aquestes malalties siguin invisibles, i en no tenir símptomes clarament identificables, fa que costi molt que s’entenguin com a discapacitat i tendeixin a ser infravalorades, i allò que no es veu, no existeix.