Creat:

Actualitzat:

El reconeixement de la Humanitat a la saviesa d’aquest metge, gran legislador i eminent filòsof, el mostra actualment l’estàtua que presideix la sala del Capitoli de Washington i un medalló a la façana de la Facultat de Medicina de París.

Aquest gran pensador va néixer al barri jueu de Còrdova, a al-Àndalus, l’any 1135 de l’era cristiana (4895 de la Creació segons els hebreus), en una època convulsa i difícil en què les tres religions monoteistes es disputaven l’autenticitat. Maimònides és el nom amb el qual el coneixien els cristians, i el de Moisès ben Maimon, els jueus. Els seus avantpassats, citats pel mateix Maimònides, eren jutges i mestres. A la Carta als jueus del Iemen, Maimònides fa constar que eren sefardites, o sia, jueus espanyols. La presència de jueus a Espanya (Sefarad) sembla remuntar-se a l’època de la destrucció del Primer Temple de Jerusalem.

Com és sabut, les diferències entre les dues famílies àrabs de l’Orient Mitjà (Damasc), abbàssides i omeies, amb resultat de l’assassinat de quasi tots els omeies, va ocasionar la fugida del darrer omeia, Abd-ar-Rahman, que va trobar refugi a al-Àndalus i va construir un califat, independent del de Damasc, autoanomenant-se califa Abd-ar-Rahman I a la ciutat de Còrdova. En aquell moment històric la península Ibèrica havia estat conquerida als visigots formant multitud de petits regnes anomenats taifes, amb poc poder militar, cultural i religiós.

El califat de Còrdova així constituït més tard i gràcies a l’impuls del califa Abd-ar-Rahman III va reunir la població jueva i cristiana a l’ombra de l’Acadèmia Jueva, recentment creada, amb estudiosos, savis i erudits, amb referència cultural a la comunitat de la Diàspora, fent estudis de múltiples disciplines i del Talmud.

El 1122 comença al nord de l’Àfrica un nou moviment de fanàtics religiosos. Aquest nou poble, els almoràvits (berbers originaris al nord de l’Àfrica), culpa els anteriors àrabs musulmans de corrupció i decadència, amb pèrdua de la moral.

Implantant un nou règim de rectitud i intolerància religiosa a tot el nord de l’Àfrica i a al-Àndalus, implantant la guerra santa o la jihad. Ara tocava als infidels convertir-se a l’islam i complir-ho estrictament o la mort. Així va començar una nova època de migracions, especialment per part de les comunitats jueves i cristianes, que correspon a la infància de Maimònides. El 1145, un exèrcit d’almohades (frares guerrers) passa l’estret i comença una guerra civil entre els nous àrabs fanàtics i els anteriors ja establerts. La família de Maimònides es queda a Còrdova fins que es veu obligada a emigrar i s’estableix a Fes (capital dels almohades). Maimònides estudia medicina, astronomia, filosofia en llengua àrab i el Talmud en hebreu. El pare del nostre filòsof tenia gran interès que el seu fill estudiés totes les ciències de llavors i va afavorir els seus estudis amb els millors pensadors del moment, tant àrabs com cristians o hebreus. De Fes finalment passen a Egipte (actual el Caire), on resten definitivament.

Maimònides és un gran treballador, manifestat per les seves obres escrites. Fou també jutge, gran coneixedor de la Torà (recopilació de lleis jueves), metge de Saladí I, soldà d’Egipte i Síria.

El seu pensament segueix Aristòtil i Plató. Intenta explicar tots el fenòmens per la raó, inclosa l’existència de Déu.

Mèdicament coneix i aplica els ensenyaments de Galè i Hipòcrates, combinats amb la filosofia aristotèlica. Va deixar un jurament per als nous metges, semblant al que actualment es recomana als joves facultatius, anomenat jurament hipocràtic.

Escrivia tant en hebreu com en àrab.

El seu germà David morí en un naufragi a l’oceà Índic i les cartes escrites des de llavors són en hebreu.

Al llibre Guia dels perplexos distingeix entre la salut corporal i l’espiritual. La primera és necessària per gaudir de la segona. Recomana l’exercici físic amb moderació i una alimentació justa i equilibrada. Si físicament no estàs bé i tens dolor, gana o set, no pots arribar a la perfecció espiritual, no tens llavors idees. També dona una llarga llista del que cal menjar i els efectes dels aliments.

Distingeix entre recuperar la salut i conservar-la.

Va recopilar més de mil aforismes sobre les malalties. Exemple: “Si una malaltia provoca febre alta, calfreds, dolor al pit i al respirar, i dura més de sis dies, morirà. Si passa del dia sisè, es curarà.”

Recomana: és més important preservar la salut que curar. També va escriure un tractat de la curació de les hemorroides, un tractat sobre l’asma, un tractat sobre els enverinaments, un tractat sobre els medicaments, on refereix en llengua àrab, hebrea, persa, berber i romana cinc-cents medicaments explicant el seu efecte i com s’han de fer servir.

En resum, hem citat algunes curiositats de l’obra mèdica de Maimònides, però també ha escrit sobre jurisprudència i filosofia, sobre la mort i sobre l’existència de Déu.

Maimònides era un autèntic savi que avui diríem culte important a l’hora de formar judicis de valor i exemple per les futures joves generacions.

Avui els joves porten tots un telèfon mòbil on consultar-ho quasi tot, però no és el mateix que saber-ho de memòria.

D’aquella època hi ha diverses hipòtesis sobre amb qui va estar en contacte Maimònides. Així, es diu que va conèixer el famós metge àrab Averroes. Maimònides coneix molt bé l’obra de Galè, Hipòcrates i Avicenna, i de filòsofs com Aristòtil i Plató, sense cap possibilitat de relació personal, ja que són d’altres èpoques, i com en el cas dels metges àrabs, estaven en altres ciutats no visitades per la família de Maimònides.

Segons la descripció del poeta Abraham ibn Ezra, la ciutat de Còrdova fou abandonada completament. Grans èpoques de fam i sequera. Ningú va sobreviure a Jaén i Almeria. Savis i poderosos morien de gana i set, igualment a Almeria, Mallorca i Màlaga. El 587 Recaredo publica una constitució amb normes antijueves. Cap jueu va sobreviure en aquestes ciutats i la resta foren cruelment assassinats.

Mentre els cristians visigots eren fidels a l’arrianisme, la comunitat jueva vivia sense ser perseguida. No obstant això, en convertir-se aquesta al cristianisme catòlic el 587 Recaredo publica unes normes antijueves. Llavors recomença una emigració massificada cap al nord de l’Àfrica.

La població jueva del nord de l’Àfrica parlava i comprenia l’àrab, però no entenia suficientment l’hebreu i menys l’arameu per interpretar la Torà.

El rei almoràvit el segle XII va fer traslladar a Fes els metges més prestigiosos jueus de la cort sevillana i va crear una Acadèmia de Medicina.

tracking