El dia a dia d'Andorra

Andorra és un país molt petit. Ho és en extensió i també en població. Poc més de 80.000 habitants segons les darreres dades del departament d’Estadística. Una població que en qualsevol gran país europeu seria la d’una ciutat petita. Però com a Estat que és, en el dia a dia passen moltes coses i molt variades. Aquest cap de setmana, per exemple, toca Fira d’Andorra la Vella. Una mostra que sembla haver-se quedat aturada en el temps. Ja sigui per l’espai on s’ubica, ja sigui per la poca originalitat del que s’ofereix al visitant. És la fira del país, diu la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, però no sembla la fira d’un Estat. Li calen canvis, a la Fira, potser també d’ubicació. Es parla del recinte multifuncional, un espai de futur que com molts projectes que es pensen al Principat em sento incapaç d’apostar si mai serà una realitat. Més enllà de la Fira, aquesta setmana hem viscut el capítol esperpèntic de la fugida d’un menor del Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI). Deia el cap de Govern divendres que és un fet habitual en aquest tipus de centre. El que cal preguntar-se és que si és normal que amb només tres usuaris a un CREI acabat d’estrenar, un d’ells marxi sense que se’n pugui avortar la fugida.

De l’avortament no en parlaré, però també podria estar en el dia a dia d’Andorra. Sí que parlaré, una mica, del cap de Govern, que porta ja mesos en eterna campanya electoral. Aquesta setmana sembla que l’han iniciat els socialdemòcrates, que visitaran les parròquies perquè Andorra es mereix més. Les eleccions no seran fins al març però la campanya es preveu llarga i molt llarga, avorrida i repetitiva.

Un capítol important de la mateixa serà l’acord d’associació amb Europa que fa anys que s’està negociant i de la qual ara alguns s’adonen que l’anomenada societat civil no en sap res. També es parlarà de l’habitatge. Una de les grans vergonyes d’aquest petit Estat. Dels sous baixos, un altre de les vergonyes, i de la pèrdua de poder adquisitiu que pateixen la gran majoria dels ciutadans. Evidentment, no ho pateixen aquelles elits que diuen que els salaris s’han apujat més que la inflació en els darrers anys. Vergonyós.

El dia a dia d’Andorra és això.