Foc i lloc
Que diu que què?
Ai, pacients lectors, el desenvolupament continu de distintes formes d’activitat m’obliga a l’anàlisi de les condicions de les activitats apropiades. D’altra banda, la realització dels deures assumits per tots plegats exigeix la precisió i la determinació de les actituds de tots nosaltres envers els nostres drets. Però no és indispensable argumentar el pes i la significació d’aquests problemes, ja que la consulta amb qualsevol de vosaltres ofereix un assaig interessant de verificació del nostre determini per al nostre desenvolupament per al futur.
La pràctica de la vida quotidiana prova que l’estructura de la nostra visió del present ajuda a la preparació i a la realització del sistema de formació que correspon a cadascuna de les nostres necessitats. Amb tot, no cal oblidar que qualsevol nou model d’una activitat té un paper important (jo diria que essencial) en el sistema de participació general de cadascun de vosaltres. De la mateixa manera, no hem de perdre de vista que l’augment constant en quantitat i en extensió de qualsevol activitat que portem a terme facilita la creació de les directius de la comunicació en el sentit del progrés.
Aquesta columna la deveu a un retall de diari que corre per casa des de l’any 1992 i que reprodueix un teòric codi universal del discurs politicoburocràtic publicat per la Revista de Varsòvia encara uns anys abans. Aquest codi té quatre columnes, cadascuna dividida en deu línies, és a dir, 40 caselles amb text; agafant els mots de cada casella en l’ordre seguit de columnes (no de línies) pots fer un discurs farcit de mots, però plenament buit. Hi he pensat aquests dies llegint teòriques informacions sobre la difunta reina anglesa, la Diada de l’11 de Setembre a Catalunya, el bisbe de la Seu, l’inici de curs... Però la veritable inspiració em va venir amb un tuit del Govern d’Andorra de dilluns passat. Deia: “@XavierEspot anuncia que es crearà el Consell Nacional per la Llengua, com a organisme de coordinació entre els diversos àmbits institucionals i civils per implicar tots els estaments socials en la protecció de la llengua pròpia com a nexe de cohesió social.” Que diu que què? Deuen ser molt intel·ligents per poder dir tantes coses i que no els entengui ni Déu.