Rasputin

Grigori Rasputin va ser una persona real però misteriosa de principi del segle XX.

En aquell temps la Rússia imperial, tot i algunes millores instaurades pel representat dels Romanov, no aconseguia apaivagar la mala premsa de l’emperador Nicolau II i la seva muller, la tsarina Alexandra Fiodorovna. El pare d’aquest, l’emperador Alexandre III, mort prematurament, havia portat el règim amb mà de ferro, i el tsarévitx o el seu hereu, Nicolau II, malgrat la sòlida educació rebuda, pel seu caràcter bondadós i senzill, no encaixava per complir les difícils feines d’un cap d’Estat. En aquest panorama, després de les primeres quatre filles de la parella imperial l’únic fill a qui li corresponia l’herència de l’imperi, el tsarévitx, tenia una malaltia incurable i perillosa, una hemofília (malaltia hereditària caracteritzada perquè la sang no coagula)que transmeten les femelles i sofreixen els mascles). La mare, la princesa Alexandra de Hesse, casada amb l’emperador, Nicolau II, es culpabilitzava com a causant de la desgràcia.

La revolució en formació i evolució, que reclamava un canvi radical al país, s’estava forjant al mateix temps.

També, igual que en moltes altres malalties, quan els metges pronuncien la sentència que no hi ha curació, els parents, presos per la desesperació, cerquen remeis fora de la ciència, en què entren tota mena de personatges (bruixots, curanderos, etcètera), jugant sota la promesa d’una hipotètica curació i proven les seves arts prohibides. Això és el que els passà als Romanov en la història que explicarem tot seguit.

Inicialment van fer venir de França el doctor Philippe, ocultista amb una bona reputació, però va marxar molt ràpidament, potser en descobrir que poc podia fer pel pobre tsarévitx.

La filla de Taneef, cap de la cancelleria privada de l’emperador, sofria unes febres tifoides de les quals un suposat monjo l’havia curat miraculosament. Aquesta jove es va fer molt amiga de l’emperadriu i va introduir al palau el sanador de les febres, un stárets (en els monestirs russos aquest nom es dona al monjos que arriben a la santedat) vingut de la Sibèria de nom Rasputin.

Aquest personatge nasqué en un petit poble al nord-oest de la Sibèria, illetrat i camperol, fill d’una humil família. Era alt, d’1,96 metres, i ulls blaus clars. Sempre vestit amb una sotana fins als peus i amb una mirada penetrant directa als ulls. De jovenet havia marxat de casa i va passar uns anys en un convent, on aprengué la Bíblia i deia haver vist la Verge Maria i que estava en comunicació directa amb Déu. Va tenir la fortuna de visitar el tsarévitx afectat d’una hemorràgia en una cama i un gran hematoma que li feia molt de mal. Podria haver hipnotitzat el jove, doncs després de fer unes passes li va passar el mal i l’hemorràgia va parar. Assegurava que sols ell amb l’ajuda de Déu i les seves oracions podia curar l’hereu de l’imperi. La tsarina es va convèncer totalment de les explicacions de Rasputin, i va agafar una fe total en la seva persona i transmeté la seva passió al seu marit, el tsar Nicolau II. Amb aquesta confiança tenia entrada lliure al Palau a Sant Petersburg. Amb la fama de savi i visionari del futur, la família de l’emperador li consultava qualsevol cosa.

Molta gent de la cort estava en contra de la presència del visionari pseudomonjo i de mica en mica es van anar descobrint altres particularitats de la conducta de Rasputin.

Una d’elles era que organitzava orgies sexuals a casa seva o a qualsevol lloc reservat. Moltes dones de la cort estaven enlluernades per en Rasputin i l’adoraven. Fins i tot el tsar Nicolau II li consultava problemes del govern.

Rasputin gaudia d’un poder de convicció molt gran i d’una mirada directa als ulls que hipnotitzava fàcilment qui tenia al davant.

Un dels personatges de la cort imperial, el príncep Fèliks Iussúpov, considerava Rasputin un indesitjable per a la Casa Reial. Aquest estava en contra de la guerra que s’estava forjant al món occidental, ignorant el moviment bolxevic revolucionari, que cada cop tenia més força.

Convençut que el monjo Rasputin era un enemic de Rússia, nefast per al futur del seu país, va convèncer altres col·legues de la cort (Vladimir Purishkevich, el duc Dimitri, el capità Sujotin i el doctor Lazovert) que era necessari eliminar Rasputin i junts van tramar un pla secret per assassinar-lo intentant que ningú ho sospités.

Iussúpov va arreglar el soterrani de casa seva, on tenia previst convidar a sopar Rasputin. Al pis de sobre esperaven la resta de conspiradors i amics amb la intenció de fer desaparèixer el cadàver un cop consumat l’assassinat.

Al principi tenien previst matar-lo per enverinament amb cianur potàssic. Van preparar la dosi de verí en unes copes de vi de Madeira. Segons el doctor Lazovert, la dosi de cianur potàssic emprada en aquell moment era suficient per matar vàries persones.

Després de la primera copa, Rasputin es va asseure i deia que estava una mica marejat i que tenia set. Iussúpov li va servir una altra copa de vi que va beure d’un glop. Però el stárets no es moria. Llavors va agafar una pistola que tenia amagada al darrere, confessà Iussúpov, i no sabia on disparar. Si al cap o al cor. Va escollir aquesta darrera posició. Els amics, en sentir el tret, van anar ràpidament a veure què passava. Rasputin encara es movia i semblava que ni el cianur ni el tret van ser suficients. Un dels presents va disparar tres trets més i finalment, donant-lo per mort, el van embolicar en una tela gruixuda i entre tots el pujaren a l’automòbil de Vladimir M. Purishkevich, membre de la duma, i el van portar en direcció a l’illa Petrovski, des d’on el tiraren al riu Neva.

L’autòpsia feta en trobar el cadàver al cap d’uns dies i treure’l del riu va dictaminar que havia mort d’hipotèrmia, a part d’uns forats per trets que tots eren mortals. No es va detectar el verí.

Aquí acaba la vida de Grigori Rasputin, inofensiu místic, visionari, hipnotitzador i curador afeccionat. Assassinat per uns fanàtics envejosos dels favor del cap del poder, i que a la seva manera suggestionava i ajudava qui sofria, i a més no estava d’acord amb la classe dominant. Més tard es va saber que els metges del tsar tractaven el tsarévitx amb aspirina i el 1950 es va descobrir que aquest medicament, entre altres efectes analgèsics, té també un efecte anticoagulant, just contraindicat per als malalts hemofílics. Les seves experiències sexuals no tenien res a veure amb la seva conducta a palau, excepte la satisfacció i agraïment d’algunes dames cortesanes.

El príncep Iussúpov, l’endemà de l’assassinat va demanar ajuda al gran duc Dimitri. Aquest el va protegir al seu palau particular. Allà instal·lat van rebre l’ordre de la tsarina de no sortir del palau per protegir-lo. Sembla que els partidaris de Rasputin volien linxar tots els que el coneixien i un grup nombrós es dirigia al palau de Dimitri.

El cadàver de Rasputin, per ordre de la tsarina, el posaren en un fèretre de roure luxós i ningú sap on el van enterrar.

Poc dies després la tsarina va comunicar al gran duc que s’exiliessin a Turquia, allí estarien segurs.

No obstant això, la família de Iussúpov va opinar que per a més seguretat aquest s’instal·lés en una propietat que tenien a Kursk. Allà va anar en tren des de Sant Petersburg. Aquest príncep ha estat en repòs i ubicació desconeguda fins que el 1992 es va publicar a França la descripció de l’assassinat La fin de Raspoutin.

El tsar Nicolau II va abdicar a favor del germà del gran duc Miquel Aleksàndrovitx. La revolució bolxevic va començar poc després i el 7 de febrer del 1917, i per odre del Soviet dels Urals, la família Romanov en pes i tots els seus fidels servidors van ésser executats salvatgement a Iekaterinburg.

PS. Diuen que al museu eròtic de Sant Petersburg s’hi guarda el penis de Rasputin.